Bones!
Doncs segueix el meu imparable periple per terres itàliques. Avui soc a Trieste : ciutat maritima, encantadora. Les restes romanes (teatre, muralles) es fonen amb l'arquitectura austriaca mes imperial i el gust oriental bizanti.
Ara vaig al castell de Miramar (fet per Maximilia, una mena de Nero posat per Napoleo a Mexic).
Pel que fa a la cuina d'aqui, te molt a veure amb la del centre d'Europa. Recomano fervorosament el Cafe da Signora Rosa (Pza Hostis). Fan un prosciuto cotto que fa marejar! Agafen el pernil i li fa una jaqueta de pa, i aleshores ho couen tot junt. A mes son una gent entranyable, dels que et fan sentir millor que a casa.
No em faria res viure a Trieste una temporada...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada