dilluns, 5 de maig de 2008

Viatget pel País Basc!

Kaixo!!

Ja hem tornat d'Euskal Herria.

Dia 1 de maig : Martorell -Donosti. Cal dir que la not anterior vaig dormir 2 hores i mitja (degut a un concert impresionant d'Obrint Pas a Martorell). Un cop allà, situar-nos, pintxo i volta per la Concha. Sopar de poteo i a dormir d'hora.


Dia 2 : Ens llevem a Donosti i anem per la costa cap a Mutriku (a costat de Biskaia). Un cop allà anem desfent la carretera de la costa : Mutriku, Zumaia, Getaria, Zarautz i tornem a Donosti.
Cada poble, realment té el seu encant. Però destacaria de Mutriku les torres dels segles XVI-XVII, de Getaria dinar al port (a l'Ixaso-Etxea, que es del cap de cuina de l'Argiñano), de Zarautz el passeig marítim i els surferos, i de Zumaia a Deba la rasa mareal (la franja costanera té una geologia molt curiosa, laminada. És única a tot el món i s'hi troben molts fòssils -amb els que s'ha fet un centre d'interpretació a Mutriku).

A la tarda tornem cap a Donosti. Voltem i pugem al Monte Igueldo (s'ha de pagar un timo de peatge per pujar al parc, que coneixent-ho haguéssim fet la foto des d'un altre lloc). I a la nit, farra per "lo viejo" : San Juan Kalea i sobretot Juan de Bilbao Kalea. A Juan de Bilbo, de l'Herria a la taverna irlandesa i santornem-hi. Que dir de la gent!!!! Mutilas eta neskas, saludos a todos (que se que algunos leeis esto).

Dia 3 : ens llevem a Donosti i anem cap a Tolosa (quin gran poble! m'agradaria viure-hi) i a un altre lloc que no recordo el nom (Laura ja me'n faràs memòria). Una horeta d'autovia i ens plantem a Gasteiz. Gran poble (és un poble gros), tant la zona peatonal com el cas antic que s'aixeca sobre un turó al bell mig. Després del descans corresponent, a la nit vam endinsar-nos per la Calle Sombrereria (també de poteo i de zuritos).

Dia 4 : ens llevem, empaquetem i cap a casa falta gent! Que a Saragossa sabiem de bona font que hi hauria caravana... i així va ser.

Gran cap de setmana!! Eskerrik asko!

teiatru

Vaig anar a veure les T de Teatre, amb la seva nova obra "Com pot ser que t'estimi tant". L'obra en si es mereix un aprovat alt. L'argument és passable (molt enrabassat i si no et poses a les primeres files ho tens complicat per entendre-ho tot), però l'escenografia es sorprenent. No us avanço res!