dijous, 26 de març de 2009

Origami

Avui les companyes japoneses ens han ensenyat a fer origami. Es divertit i molt dificil de recordar. Ens han explicat que a Japo es tota una cultura (que si un nen a l'escola es posa malalt tota la classe li fa animals de paper i li envia a l'hospital, per exemple). Hem fet un ocell i una maduixa.

dimecres, 25 de març de 2009

S-CIANCO, o l'esport de masses del segle XV

Quan vaig ser a Verona, vaig descobrir una rampoina vivent del segle XV : el S-CIANCO. Es una mena de baseball medieval (en que es bateja una cunya de fusta i l'altre equip ha d'evitar que avanci). Els esportistes, aqui trobareu el reglament.


En italià estàndard es diu LIPPA. Jo vaig veure un matx apassionant entre la seleccio d'Sri Lanka i els ferotges veronesos defensant els colors autòctons.


A Verona hi ha una associacio molt activa de promocio dels jocs tradicionals i populars i organitzen jornades al carrer.

Les Viles del Brenta

Com que a Venecia hi havia pela llarga durant molt segles, les families es van anar construint villes d'estiueig a terra ferma.


Si pugeu el curs del Brenta (primer riu, despres canal) en trobareu de molt interessants. Jo he visitat:


- Villa Wildmann : conserva fins i tot un passadis secret, la sala-casino (estaven prohibits, de manera que la tenen dissimulada, fent-la passar per l'habitacio de les dones), la barchessa (o el garatge per les barques i altres edificis auxiliars).


- La Barchessa Valmarana : la familia Valmarana a finals de segle XX va enderrocar la casa "dominicale" (es a dir el palau) perque el govern italia els feia pagar impostos com a patrimoni de luxe. En canvi, per la barchessa (que tambe es molt luxosa, amb frescos alegorics pel seu interior) no havien de pagar i s'hi van traslladar.


Aquest divendres visitare la Villa Pisani i "La Malcontenta" (una de les obres mes famoses de Palladio). Ja us explicare!


____________________________________________________

La villa Pisani es una mostra exagerada d'ostentacio, obtenint un resultat dubtos. Es d'aquella grandiositat grotesca propia dels emperadors. De fer va pertanyer a Napoleo i fou el lloc escollit per trobar-se Hitler i Mussolini a Italia.

En canvi la "Malcontenta" es una deliciosa torre d'estiueig, de petites dimensions pero que dona una sensacio de majestuositat palauenca. Realment aquest Palladio la sabia llarga...

Hem visitat tambe l'organitzacio meta-provincial que agrupa les industries sabateres de la zona del Brenta (poca conya, perque produeixen per totes les grans marques : Louis vuiton, Gucci...). Aquesta organitzacio mou tanta pela que fins i tot col'loquen micro-xips a les sabates per veure'n el comportament. Hem anat a un out-let (pero el pressupost d'estudiant encara no arriba per comprar-nos unes Jimmy Choo.

dimarts, 24 de març de 2009

Cuina Vènet

Malgrat que com la cuina catalana no hi ha res, alguns plats vènets son prou interessants. El fegato alla veneziana (fetge amb ceba) esta prou bo.


Aqui una web amb les receptes tradicionals de la zona.


Segurament us endisareu a l'apassionant mon del radiccio! (una verdura morada -cicoria- que usen absolutament per a TOT i que te nombroses varietats, sobretot a Treviso ja que n'es originari).

dimecres, 18 de març de 2009

Cultures mes informals...

Perquè no tot son esglesies a Venecia... tambe hi ha lloc per altres tipus de "cultures"... Us presento l'Ahmed el Terrorista mort. Es extremista i irreverent (en anglès, una bona manera d'aprendre'n. Tambe subtitulat en castellà). A mes en Dunhan es un ventriloc increible.

(I did the same thing with two catholic priests but with one little boy.... And the winner have to fight to Michael Jackson! jajaja)

Coneixeu humoristes d'altres paisos?

dimarts, 10 de març de 2009

Padova

Aquest divendres anire a Padova. Es una ciutat molt propera a Venecia (amb tren o bus tot just es triga mitja hora), molt menys turistica i mes barata. La seva famosa universitat es la segona mes antiga d'Italia. De fet serà el segon cop que hi vaig... es molt interessant. Què en destaco?

- Capella dels Scrovegni : Una de les obres cabdals de la historia de l'art universal. Els panys de paret estan decorats integrament per els frescos de Giotto. Val 5-8€ (segons reduccions) i s'ha de reservar perquè només es pot entrar amb hores concertades. Per preservar la conservacio de les pintures, nomes permeten l'entrada a la capella durant 15 minuts. Abans pero et passen un video on t'explica de manera introductoria la tematica i el context giottesc.
- Palazzo della Ragione. Començat al segle XIII, al seu interior conte un dels cicles de frescos mes interessants que la humanitat ha fet mai. Consisteix en un cicle zodiacal, complex i extensissim, amb molts matissos. Cada signe esta composat per 12 figures, cadascuna mostrant vessants diferents de cada signe. A dins, una pantalla tàctil us guiarà pels misteris que amagua la iconografia.
- Basilica de Sant Antoni : Sant Antoni de Padua va ser enterrat aqui. El miracle diu que despres de 100 anys, van obrir el sarcofag i la llengua en restava incorrupta. A la capella adossada a l'absis principal hi ha tot de relicaris. A la fornicula central voreu una massa negra i fastigosa (jo no la qualificaria d'"incorrupta") : es la llengua.
Malgrat les fastigositats, es un dels centres de peregrinacio mundials mes importants. Realment es respira una atmosfera d'espiritualitat (comparable a la tomba de Mevlana a Konya -Turquia-, per exemple). Hi ha tota una estructura museistica muntada per explicar a les masses la figura del Sant (jajaja es divertidissim! Et fan passar a una sala fosca en la qual s'obren les parets per deixar sortir diorames, escultures que es mouen... amb una potent veu en off i musica. El Sant es representa com un tio jove, guapo i catxes).
Al sortir pots recollir una de les butlletes per escriure una pregaria al Sant. Si no has tingut temps de depositar el paperet a una de les busties habilitades, li pots escriure LA PREGARIA PER MAIL AL SANT! aqui teniu el seu mail queridosanantonio@santantonio.org (em pregunto si tindra facebook).

Orsoni

He anat a visitar Orsoni, la casa de mosaics mes important de Venecia (de fet son els que fan les tesel'les per la Sagrada Familia de Barcelona). Molt interessant la manera com produeixen els colors (tenen mes de 2000 tonalitats diferent, en una "biblioteca de color" -foto-) amb full d'or.

Normalment no es pot visitar (i no és un dels lloc en que prioritariament s'ha de veure a Venecia), pero la universitat ha pogut concertar la cita.

diumenge, 8 de març de 2009

Brusselles

Bones,

faig el post des de l'Aeroport de Charleroi. El cap de setmana a Brusselles ha acabat. Es una ciutat amb poc encant, francament. Seguint les teories de Jane Jackobs, seria una ciutat molt poc "vibrant".

He anat al museu del Comic i museograficament no val gens. En destaco la botiga pero. Pots comprar-hi una infinitat de comics i novelles gràfiques de tots els generes. Aixo si, heu de llegir-los en anglès, francès o flamenc.

L'Atomium es xulo, una mica tronat pel que fa a edifici. I pel que fa a les expos que acull, força simples.

Que mola de la capital europea? els gofres i la birra.

dijous, 5 de març de 2009

Teatre i cultura per 2 duros (o dues lires)

He descobert que per 2,5€ puc anar a teatre a Venecia!

T'has de fer una targeta a la Fondazione di Venezia i ja pots disfrutar del teatre per joves (fins a 29 anys) a la Fondamenta nuove.

A mes a la Casa de Carlo Goldoni tambe organitzen obres de teatre, conferencies i passis de video comentats. T'has de donar d'alta del seu newsletter (es gairebe la unica manera d'assabentar-se'n). Avui vaig a veure "Arlecchino servitore di due Padroni" (obra fonamental i divertida, escrita pel mateix Goldoni, de la Comedia dell'arte).

Italics

Ciao!

La sera scorsa he andato a vedere /ITALICS/. Es una exposicio d'art contemporani italià i es fa al palau Grassi. L'entrada val 12€ (hi ha força reduccions per estudiants, professors, periodistes... trobeu el vostre xanxullo) i dura fins el 22 de març.

La mostra agrupa centenars de peces de l'art italià dels darrers 40 anys. Aparentment, a mi que em tira l'art medieval i modern, el contemporani em genera una mena d'adversio instintiva. Ahir però va succeir un miracle : em va encantar!
A part que hi ha peces bonissimes, el merit el va tenir la nostra guia : Mariagiulia Ricci. Va fer senzill, abastable i alhora profund l'art que teniem davant.

Veureu art povera (que busca la connexio - interaccio amb el public), pop art... en instal'lacions, fotografia, escultura... Una de les millors peces, sense dubte, es la de CATELAN (que es troba tot just al vestibul del palau). Consiteix en aquestes figures (que veieu a la foto de Zeno Zotti), fetes en marbre esculpit, de cadavers humans tapats amb llençols (de fet cada dia les veiem a la tele, pero aqui impressionen el doble degut a l'exercici critic que amaguen).

dimecres, 4 de març de 2009

Historia de Venecia

Hola!

Nomes un petit apunt de la narrativa dels origens de Venecia. Hi ha 2 mites al voltant de la seva fundacio :

- Fou fundada el 25 de març de 421. Aquest es el dia de l'anunciacio de Gabriel a Maria.

- El segon mite, i al que em vull referir mes detalladament, es el fet que Venecia fou fundada per ciutadans lliures emigrats a causa del flagel dels Deus, Atila. La poblacio era col'lectivament unida, pero sense lligams entre ells de dominacio d'uns sobre altres, o de servitud enfront Emperados d'orient o occident o del Papa. Aixi doncs la figura que crea la ciutat es un anti-heroi individual. Normalment son herois individuals els que originen els mites (Romul i Rem, Enees...), pero Venecia es el cas contrari.

Algu coneix algun altre mite fundacional on la colectivitat lliure sigui el valor positiu i la individualitat poderosa el negatiu? Es un cas unic?

dimarts, 3 de març de 2009

Concert a la Fenice

La Fenice, per aquells que aneu perduts, es el gran teatre de la opera a Venecia. Es va cremar com el Liceu (es a dir, que els rics venecians necessitaven una bona sala de concerts... i les arquitectures de les centuries passades no la proporcionaven).
Anit vaig-hi a sentir un concert del Quartetto Modigliani (4 jovencells francesos tocant 2 violins, viola i cello). Van tocar Haydn (op.76 "L'Aurora") i Mendelssohnn (op.80 -que van decidir tocar-la canviant el programa, en lloc de la 74 de beethoven, i la op.44). Finalment despres dels calids aplaudiments del public de jubilats adinerats, van tocar Debussy.

dilluns, 2 de març de 2009

Fine settimana a Milano

Ciao!

Aquest cap de setmana he anat a Milà, capital de la moda i ciutat desangelada. El temps just que requereix la visita es un cap de setmana.

La joia de la corona es el duomo (la catedral gotica mes gran d'Italia). Realment es impressionant i inabastable. Pugeu els gairebe 160 esglaons i contempleu la ciutat des d'aquest gratacels medieval.

No us heu de perdre tampoc la Pinacoteca de Brera. Es força reduida (no es un d'aquells interminables museus europeus que es podrien visitar durant una setmana) pero conté grans obres de la pintura universal (aquelles que esteu farts de veure reproduides en llibres d'art).

I la tercera visita imperdonable es el Castello Sforzesco, consrtruit per la familia que li donà nom. Esta corull de museus variats (des d'art egipci, romanic, arts decoratives, pintura...), que podreu visitar per 3€ (tots els museus!). Feu una generosa volta pel parc que l'envolta per descansar la vista despres de tanta cultura.

La resta de Milano, es variable. Hi ha multitud de grans casalots, sense massa encant. Fer una volta per les botigues tampoc no mata (n'hi ha de precioses... pero no es la tònica).

I pel que fa a la gastronomia, l'arros a la milanesa es tan mediocre com la città (arros amb safrà, ceba i vi blanc... pero de gust tan esmorteit que aborreix). Tanmateix ho compensen amb la beguda (es la patria del negroni!) i amb els seus beneits aperitivos.