dimecres, 25 de febrer de 2009

Ska Venecià

Un dels grups que he pogut sentir en directe son els SKA-J. Ska del bo, amb dos saxos al capdavant. Perquè a part d'anar a la Fenice, a Venecia tambe hi tenen cabuda les manifestacions populars.
Santa Marta! (i es que el meu primer pis tambe esta a Santa Marta)... pero aqui en teniu una bona seleccio dels temes.

El seus origens recauen en els Pittura Fresca.Un dels seus temes Venessia in affito (Venecia en lloguer -Venezia escrit en venecià-).

dimarts, 24 de febrer de 2009

Carnaval real - la historia resumida

Quin es l'origen del carnaval?

Es ben be incert. Origen pagà... bo (llegit en italià). Chi lo sà. Hi ha un origen oficial, que es remonta a unes lluites entre faccions politiques enfrontades (en que es difressaven d'animals, i mataven salvatgement a un brau...).

Fos com fos, es deixa de fer a finals de segle XVIII, quan Venecia perd la independencia a mans d'austriacs i francesos.

Al seu lloc, la festa popular era tirar ous i farina (de fet eren els nois de Mestre, la zona industrial, que anaven a la pija venecia a tirar bombes d'ou farcit de farina). Fins que la ciutat fa un edicte per prohibir aquesta divertida tradicio. I al seu lloc el director de la Bienale s'empesca una nova festa de disfresses. Aquest primer any tots els venezians ens van engrescar molt en la nova festa i fou realment un reflex de quelcom popular. Aixo succeeix a principis de 1980's.

En els anys posteriors, la televisio cobreix els concerts de la festa, es publicita massivament i arriben les tonelades de turistes que han convertit la festa en el que es actualment.

El carnestoltes aqui (o Carnevolte) es un esdeveniment pels guiris. A Venecia, on el turisme es estacional (primavera i estiu) els faltava quelcom a l'hivern per seguir guanyant diners. Aquest es el veritable origen del Carnaval venecià.

Els venecians se senten lluny d'aquesta festa. I lluny de la Venecia que queda ofegada entre turistes. Per aixo aquest any han organitzat una festa india. Jugant amb la ironia, es representen com a natius americans en una reserva, observats i relegats a reductes pels estrangers.

Torcello

Els qui vingueu a Venecia no deixeu de fer la ruta Murano-Burano-Torcello. Son les illes mes al nord de la llacuna. De Murano ja us n'he parlat.

Burano es una illeta de cases multicolors (recorda a Trinidad, a Cuba). Els seus habitants estan obligats a mantenir el color de la casa, que sovint va a conjunt amb l'amarratge de la barca. La produccio local principal son les puntes de coixi (precioses per veure a les botigues, pero un anacronisme que impedeix pagar-ne l'elevat preu). D'aqui surt un vaporetto llançadora cap a Torcello.

Torcello era mes important fins i tot que Venecia a l'Edat Mitjana. Pero les constants inundacions i sobretot la malaria endemica (!) van delmar-ne la poblacio. Actualment nomes hi viuen 20 persones... bastant depriment. Aquest fet pero ha propiciat la conservacio dels impressionants mosaics veneto-bizantins.

dijous, 19 de febrer de 2009

El bono-museu

la T-10 dels museus. Val 12 € (si ets estudiant) o 18€ (preu normal) i pots entrar un cop a cadascun dels museus de la ciutat al llarg de 6 mesos. Aquests son els que s'inclouen:

Doge's Palace
Museo Correr
Museo Archeologico Nazionale
Monumental Rooms of the Biblioteca Nazionale Marciana
Ca’ Rezzonico - Museum of 18th-Century Art
Museum of Palazzo Mocenigo
Carlo Goldoni's House
Ca’ Pesaro, Internazional Gallery of Modern Art + Oriental Art Museum
Glass Museum - Murano
Lace Museum – Burano* (Closed until Spring 2009 for requalification and restoration works)Full price: 18,00 euroReduced: 12,00 euro

Carnavals II

Aqui algunes de les coses que veure aquest cap de setmana:

BAROQUE CARNIVAL MUSIC
Ensemble MusicaVenezia
February 19, 20, 21, 22 , 2009 at 4 p.m. and 6:30 p.m.Campo San Barnaba Square - Venice
The Ensemble MusicaVenezia will perform beautiful baroque music for "Carnival in Venice 2009", dressed in historical 17th-century costumes from the famous Atelier Nicolai and playing authentic baroque instruments. The concerts include an enchanting love song by Claudio Monteverdi, an important figure in the Venetian music world, who wrote not only sacred music for St. Mark’s Basilica but also erotic love songs entertain for the nobility.

LO SPEZIALE Creazione teatrale ispirata al dramma giocoso di Carlo Goldoni, musicato da F. Joseph Haydn Carlo Goldoni's House february 22, 2009

Una gran eina

http://gisportal.insula.it/

El moviment Veneto d'alliberament nacional

Si a Venecia m'hbi trobo com a casa no es de casualitat. El dialecte veneto s'assembla mes al catala que les semblances entre català i castellà (us farieu creus de la quantitat de paraules que es diuen igual).

A més, hi ha un moviment independentista. Si que es cert que aqui s'hi barregen causes economiques (pero de fet, es barregen a tot arreu). Aixo es el que volen :

Movimento Veneti
El Movimento Veneti l'è un Movimento Independentista trasversałe ai partiti che el ga l'obietivo de rivàr ała piena sovranità e Autogoverno del Popoło Veneto traverso metodi democratici e no viołenti secondo le norme de Dirito Internasionałe par la Independensa deła Venetia e la creasion de na Europa fata de Popołi libari.

Semo persone che łe vièn da el mondo de el lavoro e de ła coltura, inamorà de la nostra tera e che conose le potensialità che la nostra jente la ga senpre savù tiràr fora.
Ghemo el dirito de garantìr el futuro ałi xoveni veneti, metendo in piè na strada che ne posa jutàr a riciaparse ła nostra sovranità.
Co el to sostegno pontemo e metàr insieme i veneti, grasie ała condivision dełi obietivi e dełi prinsipi morałi.
Co ła to partesipasion devegnemo el strumento pa confrontàr difarenti projeti par ła autodeterminasion.
Co el to pensiero metemo in piè el laboratorio pa definìr łe strade concrete che łe porta a l’autogoverno de el Popolo veneto.

Una delegacio ja s'ha apuntat el 7 de març a Brusselles!
_________________________________________

Despres de la primera exaltada impressio, he aprofundit mes en la materia. Resulta que aqui el moviment (a diferencia de Catalunya, que tendeix a centre esquerra) esta lligat a la dreta politica. Volen evitar pagar impostos al sud i esta impulsat des de zones rurals, on els petits empresaris se senten amenaçats per aquest mon cada cop mes incert.

L'Atlantida

Resulta que a la llacuna de Venecia... hi ha una ciutat perduda. Es deuria enfonsar però de fet, no saben els motius, perquè no saben on era. Es deia "Malamocco" i suposen que els habitants se'n van endur els materials per construir Venècia.

Els brocals de pou

Com pot ser que hagin fet una ciutat en un lloc aixi?

Es la primera pregunta que t'hauria de venir al cap quan penses en Venecia. Esta feta en una llacuna, on la marea la inunda ciclicament, on no hi ha cap mena de vegetacio ni materials constructius i no hi ha aigua potable.

Perquè els habitants van decidir quedar-shi i no marxar? (perque sabien que es farien d'or extorsionant turistes?). Encara no ho se. Però el que si he descobert és que van desenvolupar l'enginy per sobreviure.

L'aigua a Venecia lluny de ser un element separador, és quelcom comunicador. Comunica tant a nivell de transport com a nivell humà solia ser un element vertebrador al voltant dels brocals de pou.
Venecia esta farcida de brocals (vera de pozzo). Els trobem als Campi (a les places... que de fet no son places en si, sino cisternes tapades. Que hi poguem passejar per sobre és quelcom totalment secundari). Aquestes cisternes consistien en unes obertures als extrems de la plaça per la recollida d'aigua pluvial. Sota terra hi havia una zona intermitja de sorra que filtrava l'aigua fins que arribava al pou central des d'on extreia l'aigua potable.

Actualment n'hi ha molts de brocals, però n'hi havia centenars més. Al segle XIX va arribar l'aqueducte des de terra ferma i els antiquaris valoraven molt aquestes peces (de manera que moltes families se'ls van vendre, fins i tot les families nobles).

dimecres, 18 de febrer de 2009

Murano

Ahir vaig dedicar-me a passejar per Murano. Es la illa amb menys carisma de totes, pero tot i aixi, es preciosa. Destaca pel massa explotat i conegut vidre. Coses a fer-hi :

- Visitar un taller de vidre. Realment els mestres tenen una tecnica perfeccionada del vidre bufat a dins de motlles.

- Anar al museu del Vidre. Tenen una de les coleccions mundials mes importants de vidre (des de peces del segle I a cantirs de bateig catalans o a peces modernistes). La museologia es modesta. A la planta baixa hi ha escultures romaniques i no us deixeu de veure les joies i llibres de la botigueta.

- L'esglesia de Santa Maria e Donato. El terra es un mosaic del segle XIII original. La infinitat de motius (vegetals, animals i geometrics) fan que sigui divertidament magnetic. Dediqueu-hi l'estona que us demani la vista.

- La Chiesa de San Pere martir. No apareix a les meves guies. I quina es la sorpresa? Que alberga a les seves parets quadres de Bellini, Tintoretto... a mes arquitectonicament es una joia d'epoca moderna. La perla pero es la rectoria. Busqueu-ne informacio...

La Universitat Internacional de Venecia

La meva uni a Venecia es una institucio digne de coneixer. Esta formada per moltes altres universitats, que cedeixen el professorat (Japo, Boston College, Duke University, Munich, UAB...). I aqui tothom te un nivellarru allucinant.

El Luca Pes, el nostre director, ens va fer un discurs allucinant... d'aquells pocs discursos engrescadors que se senten a la vida. En general ens va dir que la uni se sustentava en tres eixos :

- Venecia : el fet d'estar aqui es alllucinant. Es una ciutat molt atipica. Envoltada d'aigua, amb tant de patrimoni, i al voltant del turisme.

- Internacional : a classe som gent de 15 paisos diferents.

- Multidisciplinar : realment esta enfocat de manera genial. Es treballa amb exemples, amb tallers i sortides... per veure totes les cares del poligon.

A mes el bar de la uni (que es precios, amb sofas i barat) te la premsa diaria italiana i internacional (puc llegir Le Monde cada mati gratis fent un capuccino).

dilluns, 16 de febrer de 2009

Spritz

Spritz trestino, acqua e vino.

La meva companya de pis es de Trieste anir vaig a prendre com es fa aquesta facil, barata i resultona beguda. Vi, aigua amb gas i una oliva.

divendres, 13 de febrer de 2009

Carnevale di Venezia

Per fer-vos una mica d'enveja... Aquí va la web del carnaval. Han associat cada barri a un sentit. Aniré fent una agenda amb tots els espectacles que vull anar a veure! I no són pocs... tot un luxe.

“Glisssssendo” by Fanfare Le Snob
A concert of wind instruments with music by Philip Glass combined with a vast pyrotechnics how featuring the pick of European street theatre.

dimarts, 10 de febrer de 2009

Premis Enderrock 2009

Aquesta nit s'entregaran els premis Enderrock 2009, els més prestigiosos de l'escena catalana. Vaja, millors que els Grammy. I jo hi aniré (no sé si podré resistir tanta celebritat junta). Comencen a les 20:30h i es fan a Sala Bikini. Veurem tocar a Roger Mas, Manel, Miquel Abras, Monica Green...

___________________________________________

Doncs no sé qui em va informar dels grups que hi tocaven... perquè se'ls va inventar. Si que vam veure tocar en Roger Mas. Però els que van fer la ballaruca foren els Manel i en Belda i els Badabadoc. Hi havia l'star system català, a la zona vip prèviament adequada amb cava i canapés (a la qual evidentment vam accedir).

dissabte, 7 de febrer de 2009

Delta del Llobregat

Aquest matí he anat a veure ocells al Delta del Llobegat. En concret he anat al Prat de Llobregat, a la zona de La Marina (a les guaites de Cal Tet i Ca l'Arana). Hem vist fotges, martinets blancs, bernats pescaires, ànecs xiuladors, cullerots, una oca, polles d'aigua, coll-verds, gavines i gavians, xoriguers (foto), arpelles, cuereta blanca i molts corbs marins.

Només us calen uns binocles i una guia d'ocells. Gaudireu d'una passejada preciosa (veient avions volant a tocar vostre...) entre una de les zones més boniques de la meva trillada comarca. És gratuït i accessible a persones amb mobilitat reduïda.

La directiva europea i les festes de foc...

Com ja sabeu, la UE s'ha empescat una llei que prohibeix d'alguna manera moltes de les nostres festes populars : els correfocs, falles, patum... Tot sembla que per desconeixença. Jo dubto que s'arribi a aplicar, i en el cas que s'instauri, que es ratifiqui.

Tot i així, hem de dir que sabem reivindicar-nos. A Berga s'ha fet una segona patum! han saltat tirabols, maces, han ballat les 3 guites juntes (per primer i segurament últim cop) I jo estudiant per l'examen de Fonts per l'art medieval...

Així que prometo per escrit que aquesta Patum no me la perdo! I Rosa, aquest any saltem plens. Qui s'apunta a un mau-mau a la Ginesta?

divendres, 6 de febrer de 2009

Melancolia abans d'hora...

Del sud, dels Obrint Pas amb Miquel Gil.

Camins : Plè està el camí de solituds.... allà on la nit canta als estels... davant del mar et vaig deixar... seguint els fars i els horitzons... vas navegant.

Circ Crec

Bones! Demà a les 18h actuarà el circ Crec. És una d'aquelles grans iniciatives de petit format, on els somriures es barregen amb la solidaritat. El 13 de febrer marxen cap Egipte a fer un tour duent la seva màgia i música. Van al barri d'Ezbeth El Nakhl (amb una gran població infantil i de majoria cristiana, que viu recollint i seleccionant escombraries). Serà gratuït i es fa als Caputxins de Sarrià (c/ Cardenal Vives i Tutó, 2).

Enhorabona Magalí (i tota la colla)! per lluitar, crear, construir.
______________________________________________________-

Caram! sou uns cracks! Hem passat una estona genial. Les músics ho heu fet molt bé. I la Sara és brillant, aquesta noia promet, tant en dansa com en clown. Dureu molts somriures als nens del Cairo :)

dijous, 5 de febrer de 2009

Un restaurant

Us recomano el restaurant-granja vegetarià BINDU. Està a Esparreguera i és dels pocs locals de consum "alternatiu" que es pot trobar pel Baix Llobregat nord. El refresc de jingebre és boníssim.

dilluns, 2 de febrer de 2009

Va de cançons...

Eus aquí el representant del "lletgisme" català : Estanislau Verdet. El disc porta per nom "L'all és tot pels anglesos" i una de les cançons és "Som tots uns desgraciats".

A més, seguint amb les (per)versions que ens agraden tant, el Numa numa yei.