dimarts, 30 de juny de 2009

Cançonetes

- Manel : els guapos són els raros
- Mishima : Un tros de fang (aprofiteu per saber qui fou en Mishima)
- En Jamie Cullum i la Katie Melua (cover dels Pixies) amb els Lovecats
- I el myspace dels Domini Màgic

dissabte, 27 de juny de 2009

Stomp

Anit vaig anar a veure Stomp al teatre Victòria, la fórmula que barreja percussió amb objectes quotidians, coreografies i humor. Li dono un aprovat alt. Les dosis d'humor impacten més al públic (no sé si era a causa de ser l'estrena, que hi havia gent més variada), que no pas el virtuosisme de recordar ritmes i coreografies.

divendres, 26 de juny de 2009

Propostes d'estiu a l'aire lliure

Gent, encara que no hi hagi un duro a Barcelona es pot fer cultura. Aquí va la meva llista :

- Nits d'estiu al Caixaforum (no em vull perdre la projecció de Chomon musicada)
- El Palau Robert i els seus concerts a la fresca
- La tradicional Sala Monjuïc al fossar del castell (5€ l'entrada i 3€ lloguer de gandula. Porteu menjar, beure i roba d'abric... ho agraïreu).
- L'Eixample a la fresca del Golferichs (l'any passat convidaven a beguda i tot)

I n'aniran sortint moltes més... alguna proposta?

Expo de Palladio

Ahir vaig anar a veure l'exposició de Palladio al Caixaforum. L'he trobada força curiosa (sobretot si se'n té una idea prèvia). Els edificis els tenim de cos present en maquetes molt ben fetes (segurament en falten més imatges reals, ja que els 2 audiovisuals són lents i poc reeixits). Però sobretot destaquen els dibuixos fets per aquest geni de la "renovatio" romana. És també interessant com ens situa en el seu context (un cop més no s'inventa res de nou, sinó que Andrea Palladio se suma al corrent de l'època).

dijous, 25 de juny de 2009

Coraline

He anat al cine a veure Coraline, un conte de dibuixos animats molt ben fet. Fill bastard de Tim Burton, no arriba ni de bon tros al mateix nivell... i alhora no resol cap dels grans temes freudians als que es pretén enfrontar.

L'argument (basat en el llibre de Neil Gaiman) versa sobre una nena que té la possibilitat de viure una segona vida paral·lela perfecta, o aparentment.

Resumint, està prou bé per passar l'estona (en alguns moments un xic lenta). I no és per nens! (a no ser que volgueu infringir un trauma al vostre nebot).

dimecres, 24 de juny de 2009

Ampliant coneixements...

Algunes entrades variades per les i els més àvids de coneixement :

http://ca.wikipedia.org/wiki/Arqueoastronomia

http://ca.wikipedia.org/wiki/Celler_cooperatiu_de_Pinell_de_Brai

http://ca.wikipedia.org/wiki/Guillem_d'Efak

http://ca.wikipedia.org/wiki/Massali%C3%B3

http://en.wikipedia.org/wiki/Macram%C3%A9

l'Estartit

Bones!

Els dies passen, de Patum a Sant Joan en un obrir i tancar d'ulls! Així que feia massa que no deia res per aqui.

Una sortideta agradable si sou per l'Estartit és arribar-vos a Cala Calella. Anar i tornar, per molt que us entretingueu en el camí no us ocuparan més d'una horeta. Calceu-vos bé (el cami amb força desnivell és de roques esgraonades). Un cop a la cala, no us espereu grans platges caribenyes. És una cala molt petita, però si el que voleu és prendre el sol ho podreu fer en una de les seves agradables lloses allisades per l'aigua.

dimarts, 2 de juny de 2009

Cultura italiana a Barcelona

Ciao ragazzi!

Si voleu practicar el vostre italià, a radio Contrabanda (la més famosa de les pirates de les ones barcelonines) fa un programa en italià. Es diu Zibaldone, i us el podeu descarregar per podcast.

A més la comunitat itàlica a Bcn (que no és poca, emigrats en llargs èxodes a causa del dictador Berlusconi), fan també una revista.

Si sabeu més activitats per seguir en contacte amb la bota, no dubteu en dir-ho!

dilluns, 1 de juny de 2009

Parla català!

Un enllaç per vosaltres, gent curiosa. Es diu rodamots i cada dia ens eixampla el nostre vocabulari amb una nova adquisició.

Un altre web interessant és la Calaixera, amb tots els recursos haguts i per haver respecte la nostra llengua. Bona feina!

La gossa sorda

Bones!

Un grup hereu dels Obrint Pas. Es diuen La Gossa sorda i el seu últim disc es diu Saó. Algunes cançons són "Quina calitja" (sobre l'escalfament global) i "Camals mullats" (una tendra declaració d'amor en la realitat social de València).

Me'n vaig me'n torno a casa...

Ciao ragazzi!

Ja sóc a Martorell de nou. Això vol dir que tornen els accents tancats als meus posts (el teclat italià només en té d'oberts) i receptes de major proximitat per la majoria del share del blog.

Me n'adono que podria explicar moltes coses de Venècia... però si algú vol anar-hi ja li faré recomanacions personalitzades. Això si, hi ha una sèrie de conclusions universals a les que m'agradaria fer esment :

A Venècia :

- No s'hi menja bé. Cuina poc especiada i poc elaborada. I pel colmo, CARA. SI aneu a un restaurant bo, evidentment que podreu menjar decent (però prepareu-vos a pagar el doble o el triple de l'equivalent a Catalunya). La reposteria que fan (per exemple els buraneli) es mantegosa, seca, sembla extreta d'un llibre de receptes medieval. Això si, tenen bons vins (exportats del Chianti, d'Alemanya o Hungria, evidentment).

- Viure sense cotxes és una experiència genial.

- Les obres d'art (de primer nivell a escala mundial) es compten a cabassos. No es pot pretendre digerir (ni que sigui en 4 mesos) ni la meitat del que es pot veure. Em dono totalment per vençuda.

- L'homo turisticus, conegut per moure's en manada, és un ésser odiós. Generalment li agrada aturar-se en grup a sobre els ponts, fent perdre el vaporetto a les classes populars (que intenten córrer per atrapar uns vaixells que funcionen en uns horaris aproximats -tan poden sortir abans com després de temps).

- L'església de Sant Marc és un dels millors puestus del món.

- Per anar-hi no cal agafar obligatòriament (la timada de) la gòndola. Són una mena de màfia (les llicències passen de pares a fills, i si tens la sort que algú te la vengui -no per menys de 12.000€-, és una mena d'inversió familiar, garantint el futur de la teva descendència). No saben cantar, si quan ho fan, canten Cançó napolitana! (això generà una controversia en el sí de la conservadora societat veneciana). Tenen molt de patrimoni musical (barcaroles, per exemple) recuperat per perseverants antropòlegs que es deuen estirar els cabells cada cop que senten l'Oh sole mioo.

- El bitllet senzill de vaporetto val 6,5€. Només el paguen els turistes (japonesos i americans). Gent del món de classes treballadores : coleu-vos!. El revisor passa un cop cada 2 mesos (per carnaval, per setmana santa...).