divendres, 30 de gener del 2009

Bellini

Em disposo a fer el meu primer acte social a Venecia! He quedat per sopar amb 2 artistes a casa seva... i jo m'he ofert a fer Bellinis. El Bellini es el coctel per excel'lencia venecià. Es fa amb una part de suc de pressec fresc (pesca) i 2 de cava italià (prosseco). Evidentment el suc de pressec sha convertit en granini en aquesta ocasio... ja us dire que tal!
______________________________________
El suc de pressec estava calent.. aixi que vam beure'ns el proseco sol... Un altre dia serà!

Aixo si, vaig tastar la farra Veneciana... i es que he tingut una sort descomunal amb les meves companyes de pis... Coneixen a tots els joves menys convencionals de la illa, en concret la comunitat dartistes. I es que elles son dues artistasses. Vaig tastar el meu primer spritz (la beguda autoctona consistent en afegir al vi blanc campari o altres licors, mes o menys dolços). I vaig sopar un gran rissoto fet per elles (amb raddiccio de Treviso, ceba i gorgonzola). I per aquests motius, m'agradaria quedar-hi ja. Estic com a casa.

El meu pis es increible. Precios i amb art per cada raco. I dormo a costat del piano. I al barri de l'Accademia. No puc demanar res mes!

Exposicio instruments

Comencen les receptes culturali de Venecia :

- A la Chiesa di San Maurizio (a Campo S. Maurizio) hi ha una exposicio anomenada "Vivaldi e il suo tempo". Museograficament es mes negativa que modesta. Pero la qualitat de les peces es extraordinaria. Hi ha una bona colla d'instruments dels segles XVII-XVIII i XIX, des de violins, violes de gamba, violins muts... fagots, clavicembals... Una petita exposicio temporal que te la qualitat de peces del museu de la musica de Barcelona... I a mes, es gratuita.

PD : Camopo = vol dir plaça.
PD2: Vivaldi, per si algu no ho sap, es fill de Venecia. Juntament amb Marco Polo i Casanova formen els fills il'lustres de la città.

Aterrant a Venecia

L'eterna Venecia... Estic en el primer de molts mes posts que vindran d'aquesta ciutat. I realment, la realitat supera la ficcio. Una ciutat sense cotxes, amb tant de patrimoni d'alt valor concentrat, amb l'ombra del passat tant present... una mena d'anarquia (en el sentit positiu), molt cara i en un decorat giottesc.

Mestic acostumant a anar amb traghetto (encara em dona tot voltes dues hores despres de baixar del vaporetto). I l'Italià s'enten molt be... parlar-lo ja son figues d'un altre paner.

He visitat Sant Marc (no hi ha paraules... l'anire treballant a poc a poc per provar d'assumir una mica que suposa tot allo...), la Fenice, Rialto... com una bona guiri. Nomes volta de situacio... ja aprofundire.

He anat a Sant Servolo, la illa on hi ha la meva uni. Mes que un campus es una mena de claustre medieval, on la pau, el repòs espiritual i el coneixement estan en comunio permanent. Estudiare de meravella... i la festa ja la trobare al pis (que esta a la zona universitaria). La isola de San Servolo es un idilic paisatge fet de jardins (70%) i edificis historics universitaris (25%) i pistes de basquet i tenis.

diumenge, 25 de gener del 2009

10.000 catalans a Brussel·les

Catalanes i catalans : jo m'hi sumo! Ja tinc bitllet de Venecia a Brussel·les pel proper 6 i 7 de març. Si em voleu venir a veure abans, penseu que el bitllet d'avió (anar i tornar amb taxes) m'ha costat 25€.


Sembla que la campanya ha nascut a batzegades i l'organització des d'un bon principi ha tingut massa poc d'organització... però ara ja hi som ben ficats! En comptes d'auto-flagel·lar-nos amb els vicis comesos, perquè no ens hi sumem?


Farem uns musclos i unes bones birres d'abadia a la Grand Platz? 10mil a Brussel·les!

L'enginy

Perquè els joves del nostre país som allò que l'anunci en deia JASP. La gent ecomunicat s'han empescat un sistema de selecció d'ampolles. Mireu vosaltres mateixos el video. Solucions eficients i bones pensades. Enhorabona!

Pedralbes

Aquest matí he visitat el Monestir de Pedralbes. És una de les joies del gòtic català i a nivell arquitectònic és una meravella. Però destaco especialment la presència de dues dones que hi visqueren al segle XIV :

- Elisenda de Montcada: esposa de Jaume II, que a l'enviudar fa funda el monestir i s'hi retira amb la seva cort. Aquesta reina creà un cercle de dones cultes entre els murs del convent, i alhora els nous ingressos dotaven al cenobi de major poder. Tot un lobby a l'època.

- Francesca ça Portella : era la neboda de la reina Elisenda i segona abadessa del monestir. Fou ella qui encarrega al taller de Ferrer Bassa les grans pintures de la capella de Sant Miquel. Actualment estan en procés de restauració, però les podreu veure a través d'una urna transparent. La seva autoria està en joc, ja que en J. Yarza afirma que són fetes per un italià de segona fila. La resta de catedràtics es trenquen les vestidures davant aquesta heretgia i reivindiquen a Bassa doblement com a gran figura del gòtic italianitzant. La polèmica està servida.

dijous, 22 de gener del 2009

El Jardí de l'IEC

Si passegeu pel centre, al C/ del Carme hi ha l'IEC (Institut d'Estudis Catalans), honorable entitat i molt nostrada. Anant al gra, si pugeu al primer pis hi ha els jardins de Mercè Rodoreda. Són un dels pocs jardins penjants de Barcelona i estan plantats amb les herbes que li agradaven a l'escriptora del mateix nom. Un espai romantic i inspirador enmig del bullici del Raval.

dijous, 8 de gener del 2009

Méliès

Aquí el representat més "ditxaratxeru" del cine dels origens : Gerorge Méliès!





diumenge, 4 de gener del 2009

SETBA

Setba vol dir art. Setba és la forma apocopada de SetBalcons, dels pisos que donen a la Plaça Reial de Barcelona. Inauguren l'any amb l'exposició 'Lluis Llach a la Plaça Reial' que presenta les fotografies de Juan Miguel Morales i els textos d'Omar Jurado. Del 8 de gener al 13 de febrer. Amb diverses activitats relacionades amb el cantautor, els dijous a les 8 del vespre.

dissabte, 3 de gener del 2009

Friki, en català siusplau.

La gent de Termcat s'han empescat un videojoc per vosaltres, frikis catalans. Aprendreu a dir tots els termes informàtics (com in-betweening, MMOG, triger...) en català gràcies a en Marius Gros (un heroi que duu barretina).

Aprofito per informar-vos que Amazic, full-contact, tzatziki i avatar són alguns dels neologismes aprovats pel TERMCAT durant el 2008 (i ara us pregunteu... què és un tzatziki? és quelcom de cuina japonesa :P)

Exposicions

Del panorama d'exposicions a Barcelona, no us heu de perdre :


- Al Palau Robert : Adéu a la tele! Exposició que repassa la història i consum de la tele, ara que estem a punt d'entrar en la era Tdt. No destaca pel que fa a continguts (no han aprofundit gens) però la seva posada en escena és espectacular. Serà un referent sens dubte del format expositiu.


A més al mateix palau podreu veure una petita exposició de la Maria-Mercè Marçal i una visió actualitzada de la immigració.


- Al museu de Ciències Naturals : Assassinat al museu. No us faci vergonya entrar... aparentment és una exposició per nens. Intenteu prendre-us seriosament el recorregut que proposa (heu de descobrir qui ha matat el director del museu dels 7 sospitosos). Al principi hi ha proves més senzilles pels més petits (no cal que us entretingueu a descobrir petjades) però ja veureu que us sorprendran els mètodes (seria imperdonable pèrdre's els insectes necròfags!). El model d'exposició ha voltat per tot Europa i realment és un encert la barreja de ciència i misteri. Enhorabona.

Madagascar II

Aquestes festes propicien anar al cine. Aquest cop he vist Madagascar II. És prou entretinguda (els pingüins segueixen en la línia de la primera part... boníssims) i ajuda a trencar alguns tòpics (l'antagonista i líder absoluta és una iaia i el protagonista un lleó delicat i ballarí).

dijous, 1 de gener del 2009

Va de cine

Aquests dies he anat al cine a veure :

- The Spirit : m'he estat debatent durant mitja pel·lícula per decidir si m'agradava o no. És una adaptació d'una novel·la gràfica un xic underground. Vindria a ser la versió satírica dels herois de la Marvel, amb tocs surrealistes.
- Changeling (El Intercambio). Quin dramón, i com fa patir l'Angelina Jolie (està envellida i esquelètica). Basada en fets reals... (La desaparició d'un nen als anys 20, i la policia li dóna una altra criatura que es fa passar per ell), l'ambientació és molt bona i sobretot el vestuari de la protagonista és acuradament sel·leccionat.

L'alt Àneu

Aquests dies he pogut fer un volt per les Valls d'Àneu, al Pallars Sobirà. Recomanables a veure :

- Esterri d'Àneu : l'ecomuseu. L'edifici central és una casa (adinerada) del segle XVIII conservada tal i com era. Feu un truc abans d'anar-hi perquè es puguin organitzar les visites (que són sempre guiades).

- Son : el conjunt monumental del romànic s'ha de veure (al·lucinareu amb el campanar). A més hi ha el centre d'interpretació de les Planes de Son.

- Isil : poble pintoresc. Per Sant Joan fan la Fia-Faia. L'església del poble queda en una illa del Noguera pallaresa. No us perdeu Sant Joan d'Isil, a l'entrada del poble (té una portada romànica preciosa).

- Borén : té un petit embassament a costat que us donarà sortida a tot d'activitats aquàtiques. Aquests dies estava glaçat! Les vistes són una delicia.


Pareu atenció als sons, a les vistes i als gustos. Tornareu renovats a la vida industrial.