dijous, 25 de setembre del 2008

Per molts anys Sisa

Vaig anar al concert de la Mercè que els amics del Sisa li van fer en homenatge a Plaça Catalunya. La primera meitat es pot definir com a garbuix friki i avorrit (què coi pintava aquell presentador disfressat?). La segona però, quan va apareixer el Sisa a cantar va ser molt emotiva. Destaco 3 cançons :
- La que ha dedicat a Francesc Pujols (el savi de Martorell) per proximitat.
- Quan va sortir el Joan Manuel (Serrat) a cantar amb el Jaume (Sisa) " El meu carrer", ja que ambdós són del Poble Sec.
- Qualsevol nit pot sortir el sol. Un dels clàssics de la nostra cançó corejat per tota la claca. Pell de gallinàcia i eufòria col·lectiva.

dissabte, 20 de setembre del 2008

Pela llarga

Per si us interessa, a Sotheby`s London el proper 24 de setembre fan una subhasta de vins rars i exclusius. Acabo de passar-hi per davant i he vist alguns dels quadres del segle XVIII que entraran a la venda els propers dies... No hi ha res com tenir diners a Londres!

He fet una volta per Bond Street i les seves joieries. Les grans marques de lAute couture es queden curtes... Aqui hi ha galeries on venen joies historiques (antigues i de gran categoria, destaco les Art Noveau) i altres on hi he vist unes pedrotes (diamants, per entendrens) que eren com un ou de codorniu.

Tambe (des de la planta de salt de lautobus 98) he vist clubs de lords anglesos, on van a petar la xerrada, a beure whisky i jugar a escacs (com el que frequentava Sherlock Holmes). A Marble Arch hi ha el mes exclusiu de tota Anglaterra.

Si teniu molts calers i us voleu comprar una caseta al mig de London, el que ara es porta son els "mews", es a dir els passatges entre les cases que fa un segle eren les cotxeres i les cases del servei. Ara valen mes que la casa noble i es de lo mes cool per la "Media people" (lequivalent als nostres modernillos rics), sobretot a Portobello i Nothing Hill.

divendres, 19 de setembre del 2008

Parentesis londinenc

Good morning darling,

soc a Londres aquests dies, i a part de fer de tieta (portar i recollir el Jack al cole i jugar al park) he pogut fer cultura.

- He visitat l-exposicio HADRIAN del British Museum. Es un curt pero molt intens recorregut per la vida i obra daquest emperador. Dorigen andalus (si em permeteu lanacronisme... es dun poble del sud de la peninsula Iberica anomenat Italica), va ser adoptat per Traja (lanterior emperador). Aixi fou cesar sense ser descendent de familia aulica. Pel que fa a la museologia, es una posada en escena impecable. Han portat peces de 50 museus diferents darreu dEuropa i el criteri de seleccio de les obres es que estiguin ben conservades. El discurs esta molt ben aconseguit, essent clar, breu i donant la maxima informacio. Els contrapunts negatius : el preu (12 lliures o 10 per estudiants) i la massificacio (si si, la gent consumeix cultura! De tanta gent que hi ha es fa molt incomode la visita, a part que hi ha cua i et donen una hora determinada per entrar).

- He vist ABBEY ROAD (que encara no hi havia anat, despres de 13 anys de visitar anualment la ciutat) i el pas de zebra dels Beatles.

- He anat al teatre a veure un musical : BLOOD BROTHERS. GENIAL. les 3 hores i escaig que dura passen volant. L-argument es inversemblant i un dramon, pero els actors sel creueu, el viuen i fan plorar, alhora que riure. La qualitat musical (les cancons, com canten els actors i els musics que toquen en directe) impressiona. Omplen cada dia de la setmana des de fa anys, i no es de casualitat. Sha de reservar o comprar amb antelacio. Despres si pugeu cap al Soho i aneu a la cocteleria THIRST. La duen un noi mexica i un xicot de la Verneda de Barcelona. Un consell : deixeu-vos que us faci el coctel que vulgui.

- Altres descobertes : el restaurant de la National Galerie (bo i relativament barat) i el cafe de la Tate Modern (a una 7a planta i amb vistes sobre el Thames). Aquests, juntament amb altres bars molt xulos (un buffet lliure tailandes vegetaria del soho, o un local de menjar organic, biologic i vegetaria al centre on hi toquen jazz) mels ha ensenyat el Nour-Eddine (un veritable crack, un catala que es menja Londres).

dilluns, 15 de setembre del 2008

L'ermita de Sant Sebastià o el pacte dels Vigatans

A Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona) hi ha una ermita, anomenada de Sant Sebastià. Fou allà on començà tot el "pollastre" de la guerra de successió. Els catalans en un principi vam assumir el rei Felip V (nét del rei de França Lluix XIV -el rei Sol-) però de seguida vam veure com aniria el percal (l'experiència de França i la tradició de la família borbònica, a part de ser un rei preferit pels castellans, molt centralistes).

Així que el 17 de maig de 1705 es fa una reunió a aquesta Ermita, totalment en secret, per tot d'homes influents de la plana i més enllà (Bac de Roda, Moragues...). Aquí acorden que no volem els borbons i que ens hem d'unir amb l'Aliança de la Haia (Anglatrerra, Austria i Holanda) per fer-los fora. Així que donen poders a 2 dels presents (Parera i Peguera) i els envien a fer el pacte de Gènova amb Mitford Crowe (enviat de la reina anglesa). L'espectacle estava servit.

Els vigatans (així es van dir els prohoms de la reunió, però per extensió a tots els austriacistes, i en contra del nom "botifler" que designava els pro-borbons) van acordar que portarien 6000 homes a Barcelona per lluitar.

I així fou (però els cracks en van reclutar 7000). Fins que el que va ser Carles III (l'Arxiduc d'Àustria) ha de tornar i ens deixen amb el cul a l'aire. Catalunya sola lluitant contra Espanya i França. Després d'una heroica resistència, Barcleona cau després d'un any de setge l'11 de setembre de 1714.

Doncs tot això, un dels esdeveniments més importants per la història moderna d'Europa (i on es gesta el pacte de Gènova), es troba en estat lamentable. Volem la declaració de Patrimoni d'interès nacional de l'Ermita de Sant Sebastià ja!

dissabte, 13 de setembre del 2008

La nit blanca "de TV3"?

La vigilia de la diada a Barcelona la gent ja fa bullir l'olla. Les ofrenes al monument de Rafel de Casanovas comencen a les 12 en punt de la nit del 10 de setembre a l'11 i els que faran paradeta s'afanyen a guardar un bon lloc.

Aquest any la Televisió de Catalunya, la nostra, ha fet 25 anys. I ha volgut celebrar-ho amb una "nit en blanc" seguint les iniciatives que es fan a Europa (Madrid, París, Bruseles...). La iniciativa és bona (obrir les ments i mirar a Europa, que tant hem pregonat) però el resultat : PÈSSIM.

La programació que formava aquesta nit era en la seva gran majoria apropiada d'entitats culturals que aquell dia ja havien programat això. TV3 deuria oferir-se a fer-ne difusió i així incloent-ho a la seva web passava a ser un acte més de la gran festa dels Països Catalans que se suposa que havia de fer. Res a veure amb la festassa del passat vintè aniversari al Sant Jordi.

Després de sel·leccionar a quina de les activitats aniria (volia anar a la jornada de portes obertes a la Fundació Joan Miró + observació guiada d'estels per profes de la UB) finalment vam anar a una de les rutes guiades dels escenaris de la guerra de successió pel barri de la Ribera. Un cop allà la desorganització era el lei motiv : s'havien programat fins a 3 itineraris d'entitats diferents (però alhora properes pel que fa a objectius : Omnium, una coordinadora d'entitats dels Països Catalans...).

El públic potencial que pot assistir a un mateix acte cultural d'aquest caire és limitat. Dividir-lo és una despesa de recursos inútil. La coordinació d'entitats és nul·la. Costava tant poc fer-se una trucada i fer variacions temàtiques per enriquir el discurs d'uns i altres...

I el tercer en discòrdia : TV de Catalunya apropiant-se d'aquests actes. El que sap més greu és que una de les poques professionals que destil·laven esperança n'hagi estat la directora. Monica Terribas ens has decepcionat.

PROGRAMEM UNA NIT BLANCA A L'ALÇADA D'EUROPA. Tenim els mitjans, tenim qualitat i tenim la infraestructura.