diumenge, 21 de març de 2010

Sagardotegui kultura

La recepta d'avui és amena i deliciosa. He tingut la sort de ser observadora internacional de la Consulta a Iparralde, ja que s'hi ha organitzat un "tingladu" semblant al de Catalunya.

Els bascos del nord són bascos. Com els del sud, parlen poc euskera i amb la majoria t'hi has de comunicar en francès. Però són molt bascos. I fan el que fan els bons bascos : anar a sidreries.

Hem tingut el plaer de menjar al Sagardotegi Txopinondo de Azkaine (al Lapurdi -una de les tres zones que composen l'Iparralde). El regenta el Dominicque, un tipus simpàtic i savi que us tractarà amb el carinyu prepotent basc. Està tirant endavant la denominació d'origen de la sidra del Lapurdi i estalint relacions amb la consolidada zona d'Astigarraga (Guipúscua).

Com heu d'actuar en una sidreria? Hi ha tota una cultura i protocol interessant. Si sentiu "Txotx"!! ja us podeu aixecar i córrer cap a la barrica que l'amfitrió estigui obrint. "Txotx" de fet vol dir "espita" (tradicionalment una astella de fusta que tapava un orifici petit a la cara de la bota que al treure's per la presió feia que el raig de sidra brollés a plet), però ara s'obren les aixetes d'acer innoxidable molt més pràctiques.

El got l'heu d'agafar per la part de sota, doblegar el cos perquè cal recollir la sidra de com més avall millor i posar el got perpendicular al raig. Heu de sentit dringar el líquid -el que tots coneixem com "picar-la"-. 7 segons d'omplir-vos el recipient i alçar-lo en direcció la bota per a indicar que el següent de la cua pot passar.

Avui hem tingut la sort de tastar la "sidra del cuco". Feta amb pomes especialment sel·leccionades, la bota només s'obre el 19 de març de cada any i dura 2 dies (durant els quals qui la beu està curat de tots els mals, segons explica la tradició). Sigui com sigui està boníssima (dolça i suau, serveix per a obrir l'àpat, una mena d'aperitiu diguéssim).

Després us passaran a sidres més seques i per acabar, àcides. L'àpat de "txuleton" tendre, txistorra a la sidra i formatge de la zona per acabar us farà xalar.

Detall només per a experts : el got a la taula sempre ha d'estar sec (tot i que hi ha botes a les que podeu accedir-hi sempre que volgueu, els que segueixen la tradició només veuen quan es crida "Txootz".

Històricament la sidra era el vi dels pobres. Durant segles fou produïda en quantitats industrials a tota la costa basca del cantàbric (Biarritz, Bayona, Hendaya) perquè els pescadors de la zona dels segles XV-XVI-XVII es dedicaren al bacallà, que requereix temporades d'alta mar molt llargues, fins a 6 mesos fora. L'aigua potable durant massa temps en botes acaba agafant mal gust, i afegit als problemes d'escorbut per la falta de vitamines, van fer que els mariners beguéssin sidra quan s'embarcaven (es veu que en duu moltes de vitamines la sidra... e si non è vero è ben trobato).

He anat a altres sidreries molt més senzilles a Euskadi -en la que no es crida txotz-, però si podeu aneu a alguna de tradicional (i expliqueu-me si ho heu posat en pràctica!).

dissabte, 20 de març de 2010

Hipàtia d'Alexandria, càtars i la Catedral de la Seu d'Urgell

No amics (malalts) fans de Dan Brown, no és la recepta de la seva última novel·la (tot i que potser la registri a l'SGAE no sigui cas que em copiï).

Què tenen en comú Hipàtia d'Alexandria, el catarisme i la Seu d'Urgell?

Us ho diré en el proper post.

Hipàtia d'Alexandria, càtars i la Seu d'Urgell II

Bromes a banda. Em refereixo a l'exposió "La princesa sàvia. Les pintures de Santa Cateria de la Seu d'Urgell"(Museu Episcopal de Vic, del 20 de març al 5 de juliol de 2010).

Resulta que hi havia una vegada un Comtat-bisbat de la Seu d'Urgell que tenia dins els seus dominis el Vescomtat de Castellbò (enemics dels primers). Els Vescomtes de Castellbò, molt poderosos, feien la pinsa al bisbe de la Seu aliant-se amb el Comtat de Foix (que al seu torn albergava una de les majors tradicions càtars). Fins aquí tenim la Seu i catarisme. On entra Hipàtia? (recordem que era aquella filòsofa d'Alexandria que recentment ha immortalitzat Alejandro Amenabar en una prou encertada pel·lícula).

Hipàtia era una dona tan virtuosa quan obria la boca que a"l'aparatu" del Cristianisme li va fer ràbia. I si no podia guanyar dialècticament a aquesta filòsofa (recordeu que l'Església Catòlica està regentada per homes), se la va apropiar. Així que Hipàtia d'Alexandria acabà convertida en Santa Caterina d'Alexandria (verge màrtir que amb grans dots de retòrica acabà convertint al cristianisme als 50 savis pagans més llestos de la zona sentint-la únicament en un discurs).

I Santa Caterina acabà essent utilitzada com la gran defensora del cristianisme davant les heretgies (per exemple, els càtars, ergo Foix i el seu amiguet Castellbò).

Santa Caterina era filla del rei Costo i es negà a adorar uns ídols pagans. Segons la llegenda del seu martiri, fou condemnada a la roda (et tiraven amb un artilugi fet de dues rodes amb ganivets insertats per una baixada), però aquesta es trencà miraculosament. Finalment fou decapitada.

El seu culte es traslladà al monestir palestí de Santa Caterina del Sinaí (ja que la segona part de la llegenda diu que les seves despulles s'hi van transportar per obra de Déu). I també fou abanderada de l'orde dels Dominics pels seus grans dots d'argumentació (branca caracteritzada per l'afició a l'escolàstica).

Després de tota aquesta "breu" introducció només em queda recomanar que aneu a veure aquesta exposició. Està feta amb una cura deliciosa i un evident esforç de sintetisme i pedagogia. I sobretot perquè podeu veure aquest conjunt de Santa Caterina de la Seu d'Urgell. Tot i ser un dels exemples totalment secundaris d'aquest edifici (era en una capelleta lateral) i pintat per un mestre (que al meu parer) era poc talentós, és un dels grans exemples de l'anomenat art 1200 del nostre país, caracteritzat per a beure de la tradició romànica més autòctona amb pinzellades cada cop més evidents de les novetats de l'art gòtic de l'Ille de France de Sant Lluis o de l'italo-bizantinisme.

Aquest cicle es troba normalment dividit entre Barcelona, Vic i Suïssa. Per tant aprofiteu a veure'l sencer abans que torni a l'estranger.

Una altra joia catalana que dorm fora de casa. Que la disfruteu!