dimecres, 26 d’agost de 2009

El Conflent

He fet parada i fonda a Prada de Conflent. Des d'aquí es poden visitar :

- Vilafranca del Conflent : poble de les bruixes, emmarcat per una fortalesa de Vauban. En el terme municipal hi ha el Fort Liberia (on s'hi fan representacions històriques) i el conjunt de coves (algunes una mica patilleres... en una fins i tot hi fan un espectacle de dinosaures).

- Cornellà del Conflent : molt a prop de l'anterior, val la pena fer una visita a l'església romànica.

- Monestir de Sant Miquel de Cuixà. Al terme de Codalet, s'alça un dels edificis més importants del ròmànic català. Ja destaca des d'època pre-romànica però veurà la màxima esplendor amb Oliba. Actualment hi viu una petita comunitat de monjos de Montserrat.

la Vall de Boí i La Seu d'Urgell

Aquests dies he fet una mica de turisme autòcton. En concret he anat a la Vall de Boí, on he pogut visitar -per fi- les famoses esglésies. És una excursió agradable per fer una tarda, tot i que l'arquitectura no és espectacular ja que no deixen de ser parròquies rurals. El romànic, a casa nostra, destaca més per l'abundància que per la qualitat. Aneu a veure el centre d'interpretació del romànic a Erill

En canvi, la Catedral de la Seu d'Urgell, que també he visitat aquests dies, és un exemple d'obra reeixida. És l'única catedral romànica en funcionament a Catalunya. Paga la pena d'entrar al museu diocesà, que ha guanyat premis pel seu novedós disseny i que conté el Beatus de la Seu (exemplar il·lustrat dels comentaris de l'Apocalipsi del monjo de Liébana). En podreu veure tan sols unes pàgines, però la vivacitat dels colors us deixaran impactats igualment. El 1996 fou robat del mateix museu i miraculosament es va recuperar gairebé intacte (només en manca un full).
L'entrada (3€) us dóna també accés al al deliciós claustre.

Milloringlix

Un nou bloc apunta maneres en la blogosfera catalana : Milloringlix. Es tracta de nanolliçons d'aquells errors, frases fetes, false friends... més comuns que patim els catalanoparlants alhora d'aprendre la llengua de Shakespeare. Enjoy it!

divendres, 14 d’agost de 2009

Lectures estiuenques II

Bones,

aquests dies, entre festes majors, és un bon moment per llegir Josep Pla. Per exemple, a la platja. I per exemple, alguna antologia. Jo que començat amb l'Edicions 62 (el Geni del país i altres proses). I he quedat totalment fascinada per l'assaig "Bodegó amb peixos". D'una riquesa esfereïdora, una precisió científica i un "savoire faire" d'un dandi savi. Barreja una declaració existencial (com el fragment que us copio a continuació), amb la lletania de totes les espècies de peixos del litoral empordanès (dels quals en diu els seu hàbitat, la manera de pescar-lo -tot un estudi etnològic-, com menjar-se'ls i en quina època de l'any fer tot això anterior). El mastegareu mentre aneu llegint.

"La persona que arriba a poder dir: «He
passat un dia meravellós... m’he ensopit
deliciosament...», és una persona sàvia,
de molt consell i d’excel·lent companyia.
A Fornells, paratge fabulosament ensopit,
vaig arribar a sentir-hi la dolçor del tedi.
Donar al temps un ritme més lent pot
ésser un exercici més dolç que la mel.”
“En la jerarquia palatal d’aquí, el corball està
situat entre el déntol i el llobarro. No és tan
bo com el llobarro, però és més delicat que
el déntol. Exactíssim. El llobarro d’aigües
pures, cent per cent de mar, alimentat amb
bones pastures de roca, és un animal extraordinari.
És de primera qualitat, fet de tota
manera: bullit amb una patata i una cebeta;
en suquet; guisat o simplement fregit.
Els pescadors diuen que el
llobarro és el peix més astut
de la mar.”
Llegiu a Pla, no deixeu passar més temps.

dijous, 6 d’agost de 2009

Còrsega. La meva ruta

Anar a Còrsega des de Catalunya no és fàcil. Hi ha dues opcions amb ferry: Barcelona-Sardenya i d'allà agafar un segon vaixell fins la illa o bé anar fins a Marsella en cotxe i embarcar-se de nou. Són unes quantes hores però el viatge es fa prou agradable (la companyia amb que hi vam anar és SNCM).

La meva estada va anar així. Ens vam centrar en el sud de la illa:

Dia 1 : arribada a Propiano. Sartène. Platja de Cupabia.
Dia 2 : platja de Tizzano. Bonifacio (vila encaixada en l'estret del mateix nom, a l'extrem sud. Impressionen els seus penya-segats infranquejables en èpoques pretèrites i ara paratge natural).
Dia 3 : Platja de Fatuea. Porto-Vecchio.
Dia 4 : Agulles de Bavella (vam fer la Punta Bigornu) i platja de Rondinara (foto) i Paraguanu.

Dia 5 : Illes Lavezzi a fer snorkle, Bonifacio.
Dia 6 : Coll de Verde (i vaig fer el meu primer 2000 : Punta di a Capella 2.042m, des d'on veiem el mar). Platja Minaccia (paradís surferu).
Dia 7 : Ajaccio (ciutat natal de Napoleó i on s'hi pot visitar la seva casa).

Qualsevol de les platges que cito és increïble i al sud poc freqüentades. Aprofiteu per explorar el fons marí fent snorkle o "plongée" si teniu carnet de submarinista.

Alguns peixos que podreu veure (entre molts d'altres. Les fotos segueixen l'ordre dels noms) : donzelles (Coris julius), sargs (diplodus sargus) i variades (diplodus vulgaris), salpes (sarpa salpa).

Còrsega

Acabada de tornar de Kallisté (el nom que els grecs li van donar a Còrsega i que vol dir "illa de la bellesa"), ja me n'enyoro. És una illa impactant. Muntanyes de 2500 metres i platges caribenyes, tot plegat molt verge i autèntic encara.


Comencem per les coses importants : el menjar i el beure. Obligat tastar els seus embotits : coppa, lonzu... però sobretot el figatellu (o figateddu) fet de fetge de porc i fumat. Els formatges també són bons, si us agraden els gustos intensos. La reina de la illa és la castanya, de la que en fan de tot (cervesa, farina, les confiten...). I el que sorprèn per la seva qualitat és la fruita i verdura (collida madura, conserva els gustos que a casa ja donem per perduts).


Per beure, escolliu vi (tot i que el rosat sembla aigüeta), cervesa (la Pietra -feta amb castanya- o la Torra -feta amb maquis o herbes de muntanya). I per digerir una mica de Cap Corse (que està a cavall del moscatell i el vermut).