Lectures estiuenques II

Bones,

aquests dies, entre festes majors, és un bon moment per llegir Josep Pla. Per exemple, a la platja. I per exemple, alguna antologia. Jo que començat amb l'Edicions 62 (el Geni del país i altres proses). I he quedat totalment fascinada per l'assaig "Bodegó amb peixos". D'una riquesa esfereïdora, una precisió científica i un "savoire faire" d'un dandi savi. Barreja una declaració existencial (com el fragment que us copio a continuació), amb la lletania de totes les espècies de peixos del litoral empordanès (dels quals en diu els seu hàbitat, la manera de pescar-lo -tot un estudi etnològic-, com menjar-se'ls i en quina època de l'any fer tot això anterior). El mastegareu mentre aneu llegint.

"La persona que arriba a poder dir: «He
passat un dia meravellós... m’he ensopit
deliciosament...», és una persona sàvia,
de molt consell i d’excel·lent companyia.
A Fornells, paratge fabulosament ensopit,
vaig arribar a sentir-hi la dolçor del tedi.
Donar al temps un ritme més lent pot
ésser un exercici més dolç que la mel.”

“En la jerarquia palatal d’aquí, el corball està
situat entre el déntol i el llobarro. No és tan
bo com el llobarro, però és més delicat que
el déntol. Exactíssim. El llobarro d’aigües
pures, cent per cent de mar, alimentat amb
bones pastures de roca, és un animal extraordinari.
És de primera qualitat, fet de tota
manera: bullit amb una patata i una cebeta;
en suquet; guisat o simplement fregit.
Els pescadors diuen que el
llobarro és el peix més astut
de la mar.”

Llegiu a Pla, no deixeu passar més temps.