dijous, 6 d’agost de 2009

Còrsega

Acabada de tornar de Kallisté (el nom que els grecs li van donar a Còrsega i que vol dir "illa de la bellesa"), ja me n'enyoro. És una illa impactant. Muntanyes de 2500 metres i platges caribenyes, tot plegat molt verge i autèntic encara.


Comencem per les coses importants : el menjar i el beure. Obligat tastar els seus embotits : coppa, lonzu... però sobretot el figatellu (o figateddu) fet de fetge de porc i fumat. Els formatges també són bons, si us agraden els gustos intensos. La reina de la illa és la castanya, de la que en fan de tot (cervesa, farina, les confiten...). I el que sorprèn per la seva qualitat és la fruita i verdura (collida madura, conserva els gustos que a casa ja donem per perduts).


Per beure, escolliu vi (tot i que el rosat sembla aigüeta), cervesa (la Pietra -feta amb castanya- o la Torra -feta amb maquis o herbes de muntanya). I per digerir una mica de Cap Corse (que està a cavall del moscatell i el vermut).