He anat a veure Asfixia (Choke), la nova comèdia escrita pel mateix del Club de la Lucha. El protagonista és dels personatges més rodons que he conegut últimament. La pel·li és còctel a parts desiguals de cants redemptors dels pecats humans, d'algunes filies i algunes fòbies, dels projectes vitals i de les relacions materno-filials complicades. Dóna esperança a que dos "pillats" puguin equilibrar-se en parella (cosa que recomforta en temps difícils quan dubto que això sigui matemàticament possible).
Us farà somriure i fins i tot deixareu anar alguna rialla en alguns moments.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada