Vaig anar al concert de la Mercè que els amics del Sisa li van fer en homenatge a Plaça Catalunya. La primera meitat es pot definir com a garbuix friki i avorrit (què coi pintava aquell presentador disfressat?). La segona però, quan va apareixer el Sisa a cantar va ser molt emotiva. Destaco 3 cançons :
- La que ha dedicat a Francesc Pujols (el savi de Martorell) per proximitat.
- Quan va sortir el Joan Manuel (Serrat) a cantar amb el Jaume (Sisa) " El meu carrer", ja que ambdós són del Poble Sec.
- Qualsevol nit pot sortir el sol. Un dels clàssics de la nostra cançó corejat per tota la claca. Pell de gallinàcia i eufòria col·lectiva.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada