Dijous toquen els Goldfrapp i divendres Madness (que no s'enten massa que figurin en aquest cartell, però que fa il·lusió veure'ls).
El que passa es que no conec cap més dels grups que hi toquen - punxen... així que siusplau :
Que ALGÚ (AMB CRITERI) M'ACONSELLI QUÈ VEURE!
Moltes gràcies! Ah i si m'aconselleu bé, us regalo una entrada pel SÒNAR NIT DE DISSBTE.
__________________________________________________________________
- DIJOUS 19 nit : Anit vam descobrir la zona (és immens, immens!), els "autos-de-xoc" (tots els guiris com nens fent cua per pujar-hi). No hi havia l'allau de gent que esperavem i erem els 2 únics catalans (tothom -excepte un noi que treballa a la barra - és guiri). Per ser dijous, va estar bé (tranquilet).
Vam veure un concert : GOLDFRAPP. Genials! A més, en directe guanyen molt. Impecable posada en escena : tots vestits de blanc, i ella, l'Alison, amb una túnica rosa i descalça. Les projeccions molt cuidades, suggerents però sense perdre la neutralitat. Eren 6 músics (arpa (!), teclats, un baix o violí, guitarra clàssica i bateria), el que feia les mescles electròniques i ella. Quina gran veu! Es nota que té una sòlida formació clàssica (d'òpera). El contrapunt negatiu : la curta durada del concert (1 hora escassa).- DIVENDRES 20 nit : Quina gentada! Res a veure amb dijous. Els primers que vam sentir ROB DA BANK (remescles jamaicanes, que recordaven molt a un sound clash, i en general, temes que feien ballar a tothom). Em van agradar molt.
Al mateix escenari van pujar els MADNESS. Un concert per
recordar! Van tocar TOTS els clàssics, obrint el concert amb "One step beyond" i acabant amb "Or House", passant pel "love is the best", "baggy trousers", "House of fun"... Ells (no sé si infliltrats) ballaven com adolescents (alguns conserven el cabell i tot, altres rapats per dissimular l'alopècia). Han envellit bé. Per acabar el concert, van fer pujar als seus fills, amics i parelles a l'escenari a ballar amb ells. Tot plegat molt relaxat, divertit i bona música (que recordava més a Frank Sinatra que a l'Ska europeu).Després, a descansar una mica (ens van fer suar els iaius dels Madness), coca-cola i a voltar. Al SonarPub (l'escenari a l'aire lliure) tocaven THE PINKER TONES : no s'hi cabia. Són catalans i aquí no els coneix ningú, però a Europa es mengen el món (un exemple : Karma Hunters).
Tot seguit més voltes, més descansar, més coca-cola i mitja pizza de 4 formatges.
Per acabar vam veure (una estona) a la ROISIN MURPHY, format per ella mateixa cantant, músics, remescladors i 2 gogo's (que semblaven les del Chikilikuatre, feien ràbia). Recordava al lirisme de Goldfrapp però molt (molt) més contundent (nivell 4 sobre 5 d'explosió imminent del cervell).
Punt a part. L'estètica de la gent. Tothom anava calçat igual : sandalies o bambes (res de talons). Pel que fa a la resta, tot s'hi val :
- Noies : vestits de festa com si anessin a casament, samarretes àcid amb mini faldilles o pantalons, malles, bikini, cintes al cap.
- Nois : samarreta de cotó i la corbata del vostre pare (si té aquells estampats granates dels anys 90 millor) anusada a sobre, gorres varies, barrets cubans, camises de llenyataire...
- Altres : hi havia un gorila rosa, batman, màscares venecianes, antifaços de gat... A mi només arribar unes noies angleses em van dibuixar una estrella a l'esquena amb dacs.
2 comentaris:
En altres t'has deixat la iaia toa puesta que li va demanar al seu marit, redactor d'opinió, que la portés al sónar :P
Bon resum i l'any que ve hi tornem!
:)
I tant! La senyora era una disbauxa amb potes! Totes les teles la deurien filmar. Duia una samarreta amb un sensor de sò (d'aquells que si és més agut o més greu pugen unes barres més que d'altres).
Publica un comentari a l'entrada