Cultura de merendero!

Que entranyable és la cultura de merendero : nevera de platja i cadires de plàstic, panxes a l'aire i nens corrent despullats.

Aquest cap de setmana l'he passat en bona part al "merendero" de Barcelona : al mirador del Migdia, a Montjuïc. S'hi accedeix en cotxe, voltejant l'Estadi Olímpic o bé en autobús urbà. Té unes vistes al-lu-ci-nants sobre el port de Barcelona i el mar.

L'esdeveniment va ser l'aniversari de la Manoli i el Rodrigo. Quina gran festa! En Rodrigo (és mexicà de família catalana) té molts amics també de centre i sud Amèrica. I la Manoli, doncs andorranes i catalans.. així que si la barreja surt ben bona i el client deixes content, aquest hauria de quedar encantat. Molt bon rollo! Nada de pendejos ni de fresas... Us penjo algunes fotos...

Ampolla de vi de 9 litres! La feina era aixecar-la (fins que es va anar buidant...). El que l'obre : el ojomeneado Rodrigo (mi "primo").

Aquí l'Angelica (si us sona la seva cara no us extranyeu, a part de ser una gran restauradora de béns culturals, fa anuncis de TV -ara surt a aquell de Vip Express i la salsa pesto) i la Dàlia (una metgessa equatoriana -costeña, de Guayaquil- i ja amb un trosset de cor català).

Les tres nenes d'Honda Pons (la Manoli, la Montse i jo mateixa).

Lliçó de com ser un bon mexicà : a Mèxic mengen tacos (i no burritos, que és un invent gringo). Quina és la diferència? Cap! Els burritos però tenen les vores doblegades, de manera que no goteja, i en canvi, els tacos per ser bons han de xorrear (gotejar) i s'han de menjar com a la foto (a Mèxic està plè de gent treien cul per dinar).