dilluns, 14 de setembre de 2009

El primer referèndum

Prego disculpeu la intromissió en el bloc cultural d'un post que no ho és. Però és que ahir va ser una diada meravellosament esperançadora pels nostres anhels de felicitat com a persones i com a poble.

A Arenys van votar el 41% del cens. I d'aquest gairebé el 100% a favor (un 96,33% per ser exactes). Si els partidaris del NO haguéssin fet campanya i la participació s'hagués elevat un 20%, per exemple, ja hauriem superat el 60% de participació (i per tant persones com el senyor Solana ja podrien dormir -enrabiadament- tranquils). I tot i així el resultat SERIA POSITIU.

Em direu que la sociologia de Catalunya no és com la d'Arenys. I és cert. Però també és cert que hi ha 60 municipis que volen convocar un referèndum com el d'ahir. Les persones que vivim a Catalunya estem ben fartes de demanar permís per existir. I els que no n'hagin de demanar perquè s'identifiquen en l'espanyolisme o perquè se senten lligats al seu poble d'origen extremeny, andalús, murcià... els extorsionen econòmicament com a la resta de catalans.

Amics, amigues : el poble ha parlat. Encara que a molts costi de creure, la població vol viure en un Estat propi.