dilluns, 1 de juny de 2009

Me'n vaig me'n torno a casa...

Ciao ragazzi!

Ja sóc a Martorell de nou. Això vol dir que tornen els accents tancats als meus posts (el teclat italià només en té d'oberts) i receptes de major proximitat per la majoria del share del blog.

Me n'adono que podria explicar moltes coses de Venècia... però si algú vol anar-hi ja li faré recomanacions personalitzades. Això si, hi ha una sèrie de conclusions universals a les que m'agradaria fer esment :

A Venècia :

- No s'hi menja bé. Cuina poc especiada i poc elaborada. I pel colmo, CARA. SI aneu a un restaurant bo, evidentment que podreu menjar decent (però prepareu-vos a pagar el doble o el triple de l'equivalent a Catalunya). La reposteria que fan (per exemple els buraneli) es mantegosa, seca, sembla extreta d'un llibre de receptes medieval. Això si, tenen bons vins (exportats del Chianti, d'Alemanya o Hungria, evidentment).

- Viure sense cotxes és una experiència genial.

- Les obres d'art (de primer nivell a escala mundial) es compten a cabassos. No es pot pretendre digerir (ni que sigui en 4 mesos) ni la meitat del que es pot veure. Em dono totalment per vençuda.

- L'homo turisticus, conegut per moure's en manada, és un ésser odiós. Generalment li agrada aturar-se en grup a sobre els ponts, fent perdre el vaporetto a les classes populars (que intenten córrer per atrapar uns vaixells que funcionen en uns horaris aproximats -tan poden sortir abans com després de temps).

- L'església de Sant Marc és un dels millors puestus del món.

- Per anar-hi no cal agafar obligatòriament (la timada de) la gòndola. Són una mena de màfia (les llicències passen de pares a fills, i si tens la sort que algú te la vengui -no per menys de 12.000€-, és una mena d'inversió familiar, garantint el futur de la teva descendència). No saben cantar, si quan ho fan, canten Cançó napolitana! (això generà una controversia en el sí de la conservadora societat veneciana). Tenen molt de patrimoni musical (barcaroles, per exemple) recuperat per perseverants antropòlegs que es deuen estirar els cabells cada cop que senten l'Oh sole mioo.

- El bitllet senzill de vaporetto val 6,5€. Només el paguen els turistes (japonesos i americans). Gent del món de classes treballadores : coleu-vos!. El revisor passa un cop cada 2 mesos (per carnaval, per setmana santa...).