dijous, 19 de febrer del 2009

Els brocals de pou

Com pot ser que hagin fet una ciutat en un lloc aixi?

Es la primera pregunta que t'hauria de venir al cap quan penses en Venecia. Esta feta en una llacuna, on la marea la inunda ciclicament, on no hi ha cap mena de vegetacio ni materials constructius i no hi ha aigua potable.

Perquè els habitants van decidir quedar-shi i no marxar? (perque sabien que es farien d'or extorsionant turistes?). Encara no ho se. Però el que si he descobert és que van desenvolupar l'enginy per sobreviure.

L'aigua a Venecia lluny de ser un element separador, és quelcom comunicador. Comunica tant a nivell de transport com a nivell humà solia ser un element vertebrador al voltant dels brocals de pou.
Venecia esta farcida de brocals (vera de pozzo). Els trobem als Campi (a les places... que de fet no son places en si, sino cisternes tapades. Que hi poguem passejar per sobre és quelcom totalment secundari). Aquestes cisternes consistien en unes obertures als extrems de la plaça per la recollida d'aigua pluvial. Sota terra hi havia una zona intermitja de sorra que filtrava l'aigua fins que arribava al pou central des d'on extreia l'aigua potable.

Actualment n'hi ha molts de brocals, però n'hi havia centenars més. Al segle XIX va arribar l'aqueducte des de terra ferma i els antiquaris valoraven molt aquestes peces (de manera que moltes families se'ls van vendre, fins i tot les families nobles).