L'eterna Venecia... Estic en el primer de molts mes posts que vindran d'aquesta ciutat. I realment, la realitat supera la ficcio. Una ciutat sense cotxes, amb tant de patrimoni d'alt valor concentrat, amb l'ombra del passat tant present... una mena d'anarquia (en el sentit positiu), molt cara i en un decorat giottesc.
Mestic acostumant a anar amb traghetto (encara em dona tot voltes dues hores despres de baixar del vaporetto). I l'Italià s'enten molt be... parlar-lo ja son figues d'un altre paner.
He visitat Sant Marc (no hi ha paraules... l'anire treballant a poc a poc per provar d'assumir una mica que suposa tot allo...), la Fenice, Rialto... com una bona guiri. Nomes volta de situacio... ja aprofundire.
He anat a Sant Servolo, la illa on hi ha la meva uni. Mes que un campus es una mena de claustre medieval, on la pau, el repòs espiritual i el coneixement estan en comunio permanent. Estudiare de meravella... i la festa ja la trobare al pis (que esta a la zona universitaria). La isola de San Servolo es un idilic paisatge fet de jardins (70%) i edificis historics universitaris (25%) i pistes de basquet i tenis.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Ma che bello sentire che tutto va benne alla Serenissima! Mi abreste piaciuto un saco andare con te ma non puoi imaginare quantissimo lavoro ho questa settimana... da 3 giorni che lavoro 12 ore per giorno, e penso che questo weekend anche andrò a lavorare... ma mi piace ri-visitare Venezia con i tuoi report :P Complimenti! E ricorda che doviamo fare un caffè per dire ciao prima della tua partita a Venezia!
Baci, baci!
Publica un comentari a l'entrada