AQUEST FUTUR
Fins que amb les paraules remeiem l'eixut
i a bufetades dispersem la boira,
ara que els mites han perdut el tremp
i a tot arreu hi creixen males herbes.
Se'ns esfulla a les mans aquest futur.
De qui deu ser la veu que s'endevina
quan en la fosca esclaten els colors
i els grans ocells resten en l'aire, immòbils?
Ara tot són presagis. Lentament
sortim del bosc. No espereu meravelles
fins que amb paraules remeiem l'eixut
i a bufetades dispersem la boira.
Fins que amb les paraules remeiem l'eixut
i a bufetades dispersem la boira,
ara que els mites han perdut el tremp
i a tot arreu hi creixen males herbes.
Se'ns esfulla a les mans aquest futur.
De qui deu ser la veu que s'endevina
quan en la fosca esclaten els colors
i els grans ocells resten en l'aire, immòbils?
Ara tot són presagis. Lentament
sortim del bosc. No espereu meravelles
fins que amb paraules remeiem l'eixut
i a bufetades dispersem la boira.
Miquel Martí i Pol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada