dilluns, 27 d’octubre del 2008

Escalada (i bon dinar)

Hola, em dic Elisenda i avui he comès... UN LUXE! Som dilluns i he passat la tarda escalant a Montserrat, aprofitant l'últim dia de bonança climàtica. Aneu a dinar a la Vinya nova (una antiga masia que proveïa al monestir de Montserrat, que als anys 70 la van gestionar una comuna de hippis i ara és un restaurant). Fan menú entre setmana (per 12,5€ tot inclòs) i el menú de cap de setmana és acollonant (No es tria el que es menja. Normalment hi ha esqueixada, amanides, patates a la brasa i allioli, graellada de carn, postre de músic, fruita, pa, aigua i vi...).

Després des del pàrquig mateix surt el camí que t'acosta al sector d'escalada (que es diu "La Vinya nova", com no podia ser de cap altra manera). Les vies que he fet són la 9 i la 10 (foto), dos cinquens. Estan una a costat de l'altra (les veureu després de l'esquerda, passats diversos 7èns). La primera l'he pujada sencera, però la segona ja no he pogut i he durat fins la meitat. S'ha de dir que no són curtes (20-25 m) i que hagués abandonat molt abans si no fos pel pacient i entregat monitor que m'ha acompanyat. Gràcies Jordi!! El primer tram és acceptable, però a mitja via les preses desapareixen (no hi ha ni peus ni mans...). Superant la por i la impotència i no saps massa ben bé com, arribes al tercer tram i a partir de la 4rta xapa hi ha uns bons forats (bústies, en diriem). Les vistes són precioses.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Afortunada tu, d'escalada en dia laborable! I a més amb un dia tan fantàstic! No està gens malament encadenar un quintillu. Es nota que fas progressos al boulder...

PD: crec que hauries de demanar que La Vinya Nova et pagués un sobresou per publicitat gens indirecta...

X.

elisenda ha dit...

Si, últimament vaig a un bon boulder... llàstima del propietari (diuen que s'assembla al Clint Eastwood). Estic molt contenta del meu quintillu!

A veure si hi anem quan torni el bon temps.. i no només a dinar eh!