Ferrara

Ahir vaig veure Ferrara. Es una ciutat molt xula, que durant un temps el seu poder fou tal que va arribar a fer la viu-viu entre els Estats papals i Venècia.

Hi ha un castell -de la familia Este -(molt semblant a l'Sforza de Milano), el fossat del qual te aigua com en el seus millors temps. La Pinacoteca Nacional val molt la pena (una bona colleccio del gotic, fins i tot tenen algunes obres de Cosme Turà). Esta allotjada en el palau Diamant (composicio diagonal i angular molt original).

El museu de la Resistència es un cau curios de documents i uniformes militars polsosos (que fara les delicies dels historiadors contemporanis... te tots els papers que necessiteu!).

La Catedral medieval es una preciositat com tantes catedrals italianes. Te una façana iconograficament interessant i arquitectonicament consisteix en una repeticio del nombre 3.

Esta considerada la millor ciutat d'Italia en us de la bicicleta (realment tothom hi va, des de nens a avies octogenaries).

Ravenna

Bones!

Soc a Ravenna! Aixo pels estudiants d'art es un fet molt destacat. Resulta que aqui hi ha els conegudissims mosaics (que hem estudiat tantes hores) de Sant Vitale, mausoleu de Gal'la Placidia, Sant Apollinare nuovo, Sant Apollinare in Classe, i els dos baptisteris. Dema anire a veure el mausoleu de Teodoric i la tomba de Dante (va escriure molt bona part de la Divina Comedia aqui. La ciutat de Florencia encara paga ara l'oli de la llàntia que crema en la seva sepultura perque se sent culpable d'haver-lo expulsat).

El Museu Nacional tambe es digne de veure (el 90% es avorrit i amb una museologia de fa 150 anys) pero nomes per la colleccio d'ivoris i d'icones bizantines medievals paga la pena de visitar la resta de sales.

Una bona manera de visitar la ciutat es agafar ua bicicleta com jo he fet. Son gratuites i l'ajuntament te punts de distribucio per tot el centre. Nomes heu de deixar el DNI a l'oficina de turisme i a pedalar!

Propostes per un dimecres qualsevol

Aquesta tarda hi ha una "Silent Rave" a Venecia. Consisteix en que tots els modernillos portin el seu i-pod (llegit IPODDD-A en italià) i sincronitzin la seva musica per ballar tots alhora.

Per sort, tinc altres prioritats en les que ocupar el meu temps... i assistire a la projeccio del film WALTZ WITH BASHIR (2008), nomiada a un oscar. Parla de la impunitat en la que es mou Israel per fer coses lletges... en concret, sobre la guerra a Liban. Un soldat impactat pel que va haver de presenciar, consulta a una experta en traumes. Aquesta experta es real : la professora Salomon (profe aqui a la VIU i molt divertida). Avui comentarà els seus minuts de glòria hollywoodesca i introduirà la seva especialitat. Fa unes setmanes li van entregar el l'equivalent al premi nobel d'Israel. Tota una eminència.

Vermut a l'auditori

Bones barcelonautes!

Nomes recordar que tornen els vermuts a l'Auditori. L'any passat van estar molt be... aquest any no hi podre anar. Disfruteu-ho en el meu lloc!

Stockholm

Stockholm es una ciutat que val molt la pena. Concentra un centre de negocis punter amb una zona historica esplèndida, una llengua de mar i aire fresc. Ja tinc ganes de tornar-hi...

No us heu de pedre el Vasa museum! La història que amaga es força ridicula : el millor vaixell de l'arsenal suec va naufragar tot just uns minuts despres de salpar del moll. Va romandre al fons mari fins que a finals del segle XX el van reflotar i van construir-hi un edifici al voltant per allotjar-hi el museu.

La musealitzacio es la millor que he vist en molt de temps. El discurs no nomes es basa en en vaixell sino que parla de la vida dels suecs contemporanis i de les condicions dels marinera a alta mar.

Letonia 2a part

Bones!

Per fi tinc un moment per escriure! Letonia es un pais curios. No hi ha muntanyes, pero alhora tot es bosc (un bosc indefinit, sensacio accentuada per ser el final del desgel primaveral). Excursions que valen la pena :

- Jurmala : esta a mitja horeta en tren de Riga. Es un poble turistic de costa. El dia que vam ser-hi, hi havia una boira espessa que venia del mar Bàltic (en un dia assoleiat d'estiu deu millorar molt). A la mateixa platja, els dies posteriors a les tempestes, hi troben ambre.

- Sigulda i Cesis : s'hi arriva despres de 2 hores en els lents trens letons. El nucli de Sigulda te força encant, pero pel que destaquen es pels seus 2 castells medievals.

Riga

Bones!

Avui ja es el tercer dia a Riga. Es una ciutat petita, endreçada, on el regust sovietic es combina amb un art noveau tirant a kitsh. Amb un dia en teniu suficient per veure-la.

He visitat el museu etnografic, constistent en reconstruccions de les cabanes tipiques de les 4 tribus letones. Esta en un bosc a les afores de Riga i s'hi arriba despres de mes de mtja horeta en l'autobus num. 1. Seria l'exemple de museu d'antropologia de principis de segle, on es volia trobar la "casa tipica", vinculat a un reafirmament de la personalitat nacional.

Brusselles segona visita

Bones!

Estic fent temps a laeroport de Brusselles (per segon cop en massa poc temps). Durant el mes que fa que no hi posava els peus, no ha canviat. Segueix igual de desangelada. Avui he vist barris menys centrics (i per ser periferics no son tan horribles).

He aprofitat per treure el ventre de penes amb un gofre (bo) i galetes speculos (les morenes que us trobeu a costat del caputxino, amb un punt de canyella).

No deixa de sorprendre l'alt percentatge d'immigracio (a Brusselles es parla mes l-arab que el flamenc). No sabria dir si la majoria shan integrat. Si mes no, han creat una nova ciutat.

Concert de percussio

Bones!

ahir vam anar a sentir un concert de jazz-fusio al consulat suis. El music en questio es en Pierre Favre, un suis d'edat avaçada que ha viatjat per mig mon. Dels racons mes remots n'ha apres les argucies musicals i n'ha adoptat els instruments. El resultat l'espectacle d'ahir : "Poetry in motion". Una experiencia sensorial mes enlla de la musica, molt mistic. La barreja de gongs, sons africans, sud-americans i occidentals (pero percutits de maneres molt diverses) creava una mena d'atmosfera densa. Realment semblava impossible de reproduir nomes amb percussio.

Potser s'allarga una mica trencant els ritmes (molt jazzistic) pero val la pena de sentir-lo. La propera parada de l'artista a Italia sera a Roma el 9 d'abril.

Campanili

Amb aquesta expressio, "Campanili", es designa a la gent que sent un orgull pel seu poble (unicament pel seu poble, com si estiguessin mirant-se sempre el campanille, podriem dir). La usen els italians per descriure la sociologia del seu Estat (un Estat formidablement nou i que sembla que no se'l creu massa ningu).

Deixant a banda la sociologia, un lloc interessant per visitar a Venecia es la illa de Sant Giorgio Maggiore que allotja un monestir, just davant de la plaça de Sant Marc. S'hi accedeix amb el vaporetto numero 2 i val molt la pena visitar-ne l'esglesia (de Palladio). Hi veureu obres de Tintoretto en el seu lloc original.

A continuacio pugeu al campanile (no surt massa a les guies). Es molt mes barat que el de Sant Marc (San Giorgio 3€ vs Sant Marc que en val 8€ i hi ha molta cua) i tens una perspectiva interessant de totes les illes.

Sant Jordi

Bones!

La gent de Vilaweb han fet l'especial "Sant Jordi". Hi trobareu moltes editorials (tant per adults com per quitxalla) i fent click podreu comprar les ultimes novetats. Desplegueu el menu de la dreta i xafardejeu...

Algun llibre us ha agradat ultimament? Jo he acabat "El nas de Mussolini" (de J.A. Baulenas) i m'ha agradat força.

Nigra sum sed formosa

Aquests dies a l'edifici historic de la Ca Foscari (que es la prestigiosa universitat de lletres veneciana) hi ha l'exposicio Nigra sum sed formosa (la traduccio -jugant amb la incorreccio politica- es"soc negra pero maca").

Es una mostra d'art etiop d'alt nivell. Han portat peces realment extraordinaries (creus processonals medievals de bronze, infinitat d'icones...). Val molt la pena tant pel que fa a objectes com pel que fa a museografia. Usa recursos barats i molt efectius (a traves de pantalles i projeccions a les parets, els entesos mundials sobre la materia t'expliquen de cos present la historia del pais de la Reina de Saba).

Lido di Venezia

La dolce vita... Avui he anat a la platja de Venecia (si si Venecia te platja). Es el Lido (que vol dir literalment barrera) i la mulla l'Adriatic. Es una franja llarguissima de sorra fina i moltes moltes petxines (com que hi ha marees molt altes, deixa tota la platja de tallarines vives i cargols. El proper dia duc un cistell i em faig un arrosset).

Que s'hi pot fer? A banda de descansar de les estampides de turistes del centre, es poden llogar bicicletes, veure l'arquitectura dels palauets d'esbarjo, observar ocells (al sud hi ha una reserva natural reconeguda mundialment, pescar, menjar el millor peix del Veneto...). Realment tota una troballa.

Vicenza

Bones!

Ahir a la tarda vaig agafar el tren i vaig anar a Vicenza. Es una ciutat no massa gran, amb un centre agradable per passejar-hi i envoltada de turons. Destaca sobretot per se la vila natal de Palladio (segurament l'arquitecte mes important de tota la historia). Despres de veure'n tantes obres, puc arribar a dir que n'estic saturada.

L'any passat van cel'lebrar-ne el seu cinc-cents aniversari fent moltes activitats.