Anit vaig tenir la sort de poder ser a Cardona. Aquesta vila commemora la capitulació una setmana més tard que Barcelona després del setge borbònic de la Guerra de Successió. I la celebració és ben emotiva. Els i les cardonines es troben al monument que recorda la gesta per pujar tots junts al castell i canònica amb torxes enceses. Allà (actualment és Parador de Turisme) s'hi representen escenes de com podria ser un setge en una ciutat del segle XVIII (ferits, soldats a cavall, canonades). La culminació és l'actuació (amateur però reeixida) de la obra "7 dies de setembre", crònica dels esdeveniments històrics amb protagonistes tan coneguts com el general Moragues o els germans Desvalls a costat dels cardonins del 1700. La música està molt cuidada en tota aquesta "performance" (el grup Els tres quartans i el gall, vestits d'èpocs, fan sonar les melodies de Lluis Marmi). Aquí us copio un fragment de la "Marxa del 18 de setembre" (lletra de Miquel Soler) :
Adéu vila de Cardona -ai adéu-,
adéu, adéu Catalunya Gran,
Obeïnt a Barcelona, t'has deixat
vessar tota la teva sang.
En "Desvalls" que los comanda
A trenta homes dels més forts
Fan un pacte per rendir-se:
"respectareu la vida a tots".
(...)
Malhaja lo rei d'Espanya -ai adéu-
Malhaja el de França també.
Malhaja la bruta espasa, malhaja,
que ens va manllevar la pell.
Cardona va capitular, no per ganes, sinó per necessitat. Al caure Barcelona els borbons van imposar com a condició que per a conservar la vida dels seus habitants, Cardona s'havia de rendir. Si ho feia també es respectaria la vida dels dirigents catalans que comandaren les tropes austriacistes. Heu endevinat bé: els borbònics van traïr la seva paraula i els van perseguir i executar.
Sense dubte, l'any vinent hi tornaré.
PD : a Cardona és un dels últims pobles de la Catalunya central que segueixen fent "vaquilles".
diumenge, 20 de setembre del 2009
dijous, 17 de setembre del 2009
Matarranya, el passat en imatges
A la Casa Amatller, al Passeig de Gràcia de Barcelona, hi ha aquests dies una expo de fotos del Matarranya, comarca de la Franja de Ponent i de la que tinc sort de conèixer per lligams familiars. Si no hi heu anat mai, us sorprendrà. Un bon campament base és Calaceit (hi ha infraestructura de cases rurals), des d'on podreu voltar per tots els pobles del voltant. Gratament descobrireu una terra autèntica i on s'hi menja de perles (tasteu la "llangonissa" i si és temporada els préssecs són els millors que tastareu).
Sant Pau del Camp
Barcelona amaga grates sorpreses. Una de les més espectaculars (en majúscules) és Sant Pau del Camp. Al bell mig del Raval s'aixeca aquest antic monestir benedictí, d'origens incerts (segurament remunten al segle X) que encara sobreviu entre formigó. Mereix anar-lo a veure qualsevol tarda que sigueu pel centre.
dilluns, 14 de setembre del 2009
El primer referèndum
Prego disculpeu la intromissió en el bloc cultural d'un post que no ho és. Però és que ahir va ser una diada meravellosament esperançadora pels nostres anhels de felicitat com a persones i com a poble.
A Arenys van votar el 41% del cens. I d'aquest gairebé el 100% a favor (un 96,33% per ser exactes). Si els partidaris del NO haguéssin fet campanya i la participació s'hagués elevat un 20%, per exemple, ja hauriem superat el 60% de participació (i per tant persones com el senyor Solana ja podrien dormir -enrabiadament- tranquils). I tot i així el resultat SERIA POSITIU.
Em direu que la sociologia de Catalunya no és com la d'Arenys. I és cert. Però també és cert que hi ha 60 municipis que volen convocar un referèndum com el d'ahir. Les persones que vivim a Catalunya estem ben fartes de demanar permís per existir. I els que no n'hagin de demanar perquè s'identifiquen en l'espanyolisme o perquè se senten lligats al seu poble d'origen extremeny, andalús, murcià... els extorsionen econòmicament com a la resta de catalans.
Amics, amigues : el poble ha parlat. Encara que a molts costi de creure, la població vol viure en un Estat propi.
A Arenys van votar el 41% del cens. I d'aquest gairebé el 100% a favor (un 96,33% per ser exactes). Si els partidaris del NO haguéssin fet campanya i la participació s'hagués elevat un 20%, per exemple, ja hauriem superat el 60% de participació (i per tant persones com el senyor Solana ja podrien dormir -enrabiadament- tranquils). I tot i així el resultat SERIA POSITIU.
Em direu que la sociologia de Catalunya no és com la d'Arenys. I és cert. Però també és cert que hi ha 60 municipis que volen convocar un referèndum com el d'ahir. Les persones que vivim a Catalunya estem ben fartes de demanar permís per existir. I els que no n'hagin de demanar perquè s'identifiquen en l'espanyolisme o perquè se senten lligats al seu poble d'origen extremeny, andalús, murcià... els extorsionen econòmicament com a la resta de catalans.
Amics, amigues : el poble ha parlat. Encara que a molts costi de creure, la població vol viure en un Estat propi.
dimecres, 26 d’agost del 2009
El Conflent
He fet parada i fonda a Prada de Conflent. Des d'aquí es poden visitar :
- Vilafranca del Conflent : poble de les bruixes, emmarcat per una fortalesa de Vauban. En el terme municipal hi ha el Fort Liberia (on s'hi fan representacions històriques) i el conjunt de coves (algunes una mica patilleres... en una fins i tot hi fan un espectacle de dinosaures).
- Cornellà del Conflent : molt a prop de l'anterior, val la pena fer una visita a l'església romànica.
- Monestir de Sant Miquel de Cuixà. Al terme de Codalet, s'alça un dels edificis més importants del ròmànic català. Ja destaca des d'època pre-romànica però veurà la màxima esplendor amb Oliba. Actualment hi viu una petita comunitat de monjos de Montserrat.
- Vilafranca del Conflent : poble de les bruixes, emmarcat per una fortalesa de Vauban. En el terme municipal hi ha el Fort Liberia (on s'hi fan representacions històriques) i el conjunt de coves (algunes una mica patilleres... en una fins i tot hi fan un espectacle de dinosaures).
- Cornellà del Conflent : molt a prop de l'anterior, val la pena fer una visita a l'església romànica.
- Monestir de Sant Miquel de Cuixà. Al terme de Codalet, s'alça un dels edificis més importants del ròmànic català. Ja destaca des d'època pre-romànica però veurà la màxima esplendor amb Oliba. Actualment hi viu una petita comunitat de monjos de Montserrat.
la Vall de Boí i La Seu d'Urgell
Aquests dies he fet una mica de turisme autòcton. En concret he anat a la Vall de Boí, on he pogut visitar -per fi- les famoses esglésies. És una excursió agradable per fer una tarda, tot i que l'arquitectura no és espectacular ja que no deixen de ser parròquies rurals. El romànic, a casa nostra, destaca més per l'abundància que per la qualitat. Aneu a veure el centre d'interpretació del romànic a Erill
En canvi, la Catedral de la Seu d'Urgell, que també he visitat aquests dies, és un exemple d'obra reeixida. És l'única catedral romànica en funcionament a Catalunya. Paga la pena d'entrar al museu diocesà, que ha guanyat premis pel seu novedós disseny i que conté el Beatus de la Seu (exemplar il·lustrat dels comentaris de l'Apocalipsi del monjo de Liébana). En podreu veure tan sols unes pàgines, però la vivacitat dels colors us deixaran impactats igualment. El 1996 fou robat del mateix museu i miraculosament es va recuperar gairebé intacte (només en manca un full).
L'entrada (3€) us dóna també accés al al deliciós claustre.
Milloringlix
Un nou bloc apunta maneres en la blogosfera catalana : Milloringlix. Es tracta de nanolliçons d'aquells errors, frases fetes, false friends... més comuns que patim els catalanoparlants alhora d'aprendre la llengua de Shakespeare. Enjoy it!
divendres, 14 d’agost del 2009
Lectures estiuenques II
Bones,
aquests dies, entre festes majors, és un bon moment per llegir Josep Pla. Per exemple, a la platja. I per exemple, alguna antologia. Jo que començat amb l'Edicions 62 (el Geni del país i altres proses). I he quedat totalment fascinada per l'assaig "Bodegó amb peixos". D'una riquesa esfereïdora, una precisió científica i un "savoire faire" d'un dandi savi. Barreja una declaració existencial (com el fragment que us copio a continuació), amb la lletania de totes les espècies de peixos del litoral empordanès (dels quals en diu els seu hàbitat, la manera de pescar-lo -tot un estudi etnològic-, com menjar-se'ls i en quina època de l'any fer tot això anterior). El mastegareu mentre aneu llegint.
"La persona que arriba a poder dir: «He
passat un dia meravellós... m’he ensopit
deliciosament...», és una persona sàvia,
de molt consell i d’excel·lent companyia.
A Fornells, paratge fabulosament ensopit,
vaig arribar a sentir-hi la dolçor del tedi.
Donar al temps un ritme més lent pot
ésser un exercici més dolç que la mel.”
aquests dies, entre festes majors, és un bon moment per llegir Josep Pla. Per exemple, a la platja. I per exemple, alguna antologia. Jo que començat amb l'Edicions 62 (el Geni del país i altres proses). I he quedat totalment fascinada per l'assaig "Bodegó amb peixos". D'una riquesa esfereïdora, una precisió científica i un "savoire faire" d'un dandi savi. Barreja una declaració existencial (com el fragment que us copio a continuació), amb la lletania de totes les espècies de peixos del litoral empordanès (dels quals en diu els seu hàbitat, la manera de pescar-lo -tot un estudi etnològic-, com menjar-se'ls i en quina època de l'any fer tot això anterior). El mastegareu mentre aneu llegint.
"La persona que arriba a poder dir: «He
passat un dia meravellós... m’he ensopit
deliciosament...», és una persona sàvia,
de molt consell i d’excel·lent companyia.
A Fornells, paratge fabulosament ensopit,
vaig arribar a sentir-hi la dolçor del tedi.
Donar al temps un ritme més lent pot
ésser un exercici més dolç que la mel.”
“En la jerarquia palatal d’aquí, el corball està
situat entre el déntol i el llobarro. No és tan
bo com el llobarro, però és més delicat que
el déntol. Exactíssim. El llobarro d’aigües
pures, cent per cent de mar, alimentat amb
bones pastures de roca, és un animal extraordinari.
És de primera qualitat, fet de tota
manera: bullit amb una patata i una cebeta;
en suquet; guisat o simplement fregit.
Els pescadors diuen que el
llobarro és el peix més astut
de la mar.”
situat entre el déntol i el llobarro. No és tan
bo com el llobarro, però és més delicat que
el déntol. Exactíssim. El llobarro d’aigües
pures, cent per cent de mar, alimentat amb
bones pastures de roca, és un animal extraordinari.
És de primera qualitat, fet de tota
manera: bullit amb una patata i una cebeta;
en suquet; guisat o simplement fregit.
Els pescadors diuen que el
llobarro és el peix més astut
de la mar.”
Llegiu a Pla, no deixeu passar més temps.
dijous, 6 d’agost del 2009
Còrsega. La meva ruta
Anar a Còrsega des de Catalunya no és fàcil. Hi ha dues opcions amb ferry: Barcelona-Sardenya i d'allà agafar un segon vaixell fins la illa o bé anar fins a Marsella en cotxe i embarcar-se de nou. Són unes quantes hores però el viatge es fa prou agradable (la companyia amb que hi vam anar és SNCM).
La meva estada va anar així. Ens vam centrar en el sud de la illa:
Dia 1 : arribada a Propiano. Sartène. Platja de Cupabia.
Dia 2 : platja de Tizzano. Bonifacio (vila encaixada en l'estret del mateix nom, a l'extrem sud. Impressionen els seus penya-segats infranquejables en èpoques pretèrites i ara paratge natural).
Dia 3 : Platja de Fatuea. Porto-Vecchio.
Dia 4 : Agulles de Bavella (vam fer la Punta Bigornu) i platja de Rondinara (foto) i Paraguanu.
Dia 5 : Illes Lavezzi a fer snorkle, Bonifacio.
Dia 6 : Coll de Verde (i vaig fer el meu primer 2000 : Punta di a Capella 2.042m, des d'on veiem el mar). Platja Minaccia (paradís surferu).
Dia 7 : Ajaccio (ciutat natal de Napoleó i on s'hi pot visitar la seva casa).
Qualsevol de les platges que cito és increïble i al sud poc freqüentades. Aprofiteu per explorar el fons marí fent snorkle o "plongée" si teniu carnet de submarinista.
Alguns peixos que podreu veure (entre molts d'altres. Les fotos segueixen l'ordre dels noms) : donzelles (Coris julius), sargs (diplodus sargus) i variades (diplodus vulgaris), salpes (sarpa salpa). 
La meva estada va anar així. Ens vam centrar en el sud de la illa:
Dia 1 : arribada a Propiano. Sartène. Platja de Cupabia.
Dia 2 : platja de Tizzano. Bonifacio (vila encaixada en l'estret del mateix nom, a l'extrem sud. Impressionen els seus penya-segats infranquejables en èpoques pretèrites i ara paratge natural).
Dia 3 : Platja de Fatuea. Porto-Vecchio.
Dia 4 : Agulles de Bavella (vam fer la Punta Bigornu) i platja de Rondinara (foto) i Paraguanu.
Dia 5 : Illes Lavezzi a fer snorkle, Bonifacio.
Dia 6 : Coll de Verde (i vaig fer el meu primer 2000 : Punta di a Capella 2.042m, des d'on veiem el mar). Platja Minaccia (paradís surferu).
Dia 7 : Ajaccio (ciutat natal de Napoleó i on s'hi pot visitar la seva casa).
Qualsevol de les platges que cito és increïble i al sud poc freqüentades. Aprofiteu per explorar el fons marí fent snorkle o "plongée" si teniu carnet de submarinista.
Alguns peixos que podreu veure (entre molts d'altres. Les fotos segueixen l'ordre dels noms) : donzelles (Coris julius), sargs (diplodus sargus) i variades (diplodus vulgaris), salpes (sarpa salpa).
Còrsega
Acabada de tornar de Kallisté (el nom que els grecs li van donar a Còrsega i que vol dir "illa de la bellesa"), ja me n'enyoro. És una illa impactant. Muntanyes de 2500 metres i platges caribenyes, tot plegat molt verge i autèntic encara.
Comencem per les coses importants : el menjar i el beure. Obligat tastar els seus embotits : coppa, lonzu... però sobretot el figatellu (o figateddu) fet de fetge de porc i fumat. Els formatges també són bons, si us agraden els gustos intensos. La reina de la illa és la castanya, de la que en fan de tot (cervesa, farina, les confiten...). I el que sorprèn per la seva qualitat és la fruita i verdura (collida madura, conserva els gustos que a casa ja donem per perduts).
Per beure, escolliu vi (tot i que el rosat sembla aigüeta), cervesa (la Pietra -feta amb castanya- o la Torra -feta amb maquis o herbes de muntanya). I per digerir una mica de Cap Corse (que està a cavall del moscatell i el vermut).
Comencem per les coses importants : el menjar i el beure. Obligat tastar els seus embotits : coppa, lonzu... però sobretot el figatellu (o figateddu) fet de fetge de porc i fumat. Els formatges també són bons, si us agraden els gustos intensos. La reina de la illa és la castanya, de la que en fan de tot (cervesa, farina, les confiten...). I el que sorprèn per la seva qualitat és la fruita i verdura (collida madura, conserva els gustos que a casa ja donem per perduts).
Per beure, escolliu vi (tot i que el rosat sembla aigüeta), cervesa (la Pietra -feta amb castanya- o la Torra -feta amb maquis o herbes de muntanya). I per digerir una mica de Cap Corse (que està a cavall del moscatell i el vermut).
dissabte, 25 de juliol del 2009
Els quiets
Avui que el fill quiet de'n Màrius Serra se n'ha anat de vacances... us deixo aqui una genialitat del seu pare.
http://cocaderecapte.blogspot.com/2009/04/diada-de-sant-jordi-marius-serra.html
És un d'aquells dies per repensar-se la vida i posar-la en relatiu imperfecte.
http://cocaderecapte.blogspot.com/2009/04/diada-de-sant-jordi-marius-serra.html
És un d'aquells dies per repensar-se la vida i posar-la en relatiu imperfecte.
divendres, 24 de juliol del 2009
Excursions pel país
Hola gent!
Sembla que aquest mes s'està posant una mica complicat per tenir ganes d'escriure. Només recomanar-vos un parell de sortides fetes aquesta setmana :
- Tossa de Mar : un poble preciós, on la vila vella encara s'enfila emmurallada. S'hi ha d'anar expressament per una carretera de revolts. Us recomano els musclos a la marinera de "La Taverna" (obren la cuina fins tard).
- Santa Cristina : una cala al mes pur estil Costa Brava però entre Blanes i Lloret. De sorra però amb les roques i pins fins a tocar d'aigua. Hi ha un xiringuitu on s'hi pot dinar.
- Blanes i el seu festival internacional de focs artificials. Anit vam veure la pirotècnia italiana (no ens va agradar massa, semblaven molt poc enllaçats uns números amb els altres). Aneu-hi una horeta abans, agafeu lloc a la sorra (no massa a prop de Sa Palomera -l'escull des d'on es fan- per poder tenir perspectiva) i porteu sopar i beguda. I per sortir de la platja i del poble... prengueu molta paciència ja que les cues són llargues.
Sembla que aquest mes s'està posant una mica complicat per tenir ganes d'escriure. Només recomanar-vos un parell de sortides fetes aquesta setmana :
- Tossa de Mar : un poble preciós, on la vila vella encara s'enfila emmurallada. S'hi ha d'anar expressament per una carretera de revolts. Us recomano els musclos a la marinera de "La Taverna" (obren la cuina fins tard).
- Santa Cristina : una cala al mes pur estil Costa Brava però entre Blanes i Lloret. De sorra però amb les roques i pins fins a tocar d'aigua. Hi ha un xiringuitu on s'hi pot dinar.
- Blanes i el seu festival internacional de focs artificials. Anit vam veure la pirotècnia italiana (no ens va agradar massa, semblaven molt poc enllaçats uns números amb els altres). Aneu-hi una horeta abans, agafeu lloc a la sorra (no massa a prop de Sa Palomera -l'escull des d'on es fan- per poder tenir perspectiva) i porteu sopar i beguda. I per sortir de la platja i del poble... prengueu molta paciència ja que les cues són llargues.
dilluns, 13 de juliol del 2009
Lectures estiuenques
Començo amb un tòpic, força real tanmateix. L'estiu és una bona època per llegir. I afavoreix les lectures divertides, lleugeretes. Si voleu riure una estona recupereu "Memorias de un amante sarnoso" del Grouxo Marx (i prepareu-vos per engaltar algun revés).
dimarts, 30 de juny del 2009
Cançonetes
- Manel : els guapos són els raros
- Mishima : Un tros de fang (aprofiteu per saber qui fou en Mishima)
- En Jamie Cullum i la Katie Melua (cover dels Pixies) amb els Lovecats
- I el myspace dels Domini Màgic
- Mishima : Un tros de fang (aprofiteu per saber qui fou en Mishima)
- En Jamie Cullum i la Katie Melua (cover dels Pixies) amb els Lovecats
- I el myspace dels Domini Màgic
dissabte, 27 de juny del 2009
Stomp
Anit vaig anar a veure Stomp al teatre Victòria, la fórmula que barreja percussió amb objectes quotidians, coreografies i humor. Li dono un aprovat alt. Les dosis d'humor impacten més al públic (no sé si era a causa de ser l'estrena, que hi havia gent més variada), que no pas el virtuosisme de recordar ritmes i coreografies.
divendres, 26 de juny del 2009
Propostes d'estiu a l'aire lliure
Gent, encara que no hi hagi un duro a Barcelona es pot fer cultura. Aquí va la meva llista :
- Nits d'estiu al Caixaforum (no em vull perdre la projecció de Chomon musicada)
- El Palau Robert i els seus concerts a la fresca
- La tradicional Sala Monjuïc al fossar del castell (5€ l'entrada i 3€ lloguer de gandula. Porteu menjar, beure i roba d'abric... ho agraïreu).
- L'Eixample a la fresca del Golferichs (l'any passat convidaven a beguda i tot)
I n'aniran sortint moltes més... alguna proposta?
- Nits d'estiu al Caixaforum (no em vull perdre la projecció de Chomon musicada)
- El Palau Robert i els seus concerts a la fresca
- La tradicional Sala Monjuïc al fossar del castell (5€ l'entrada i 3€ lloguer de gandula. Porteu menjar, beure i roba d'abric... ho agraïreu).
- L'Eixample a la fresca del Golferichs (l'any passat convidaven a beguda i tot)
I n'aniran sortint moltes més... alguna proposta?
Expo de Palladio
Ahir vaig anar a veure l'exposició de Palladio al Caixaforum. L'he trobada força curiosa (sobretot si se'n té una idea prèvia). Els edificis els tenim de cos present en maquetes molt ben fetes (segurament en falten més imatges reals, ja que els 2 audiovisuals són lents i poc reeixits). Però sobretot destaquen els dibuixos fets per aquest geni de la "renovatio" romana. És també interessant com ens situa en el seu context (un cop més no s'inventa res de nou, sinó que Andrea Palladio se suma al corrent de l'època). 
dijous, 25 de juny del 2009
Coraline
He anat al cine a veure Coraline, un conte de dibuixos animats molt ben fet. Fill bastard de Tim Burton, no arriba ni de bon tros al mateix nivell... i alhora no resol cap dels grans temes freudians als que es pretén enfrontar.
L'argument (basat en el llibre de Neil Gaiman) versa sobre una nena que té la possibilitat de viure una segona vida paral·lela perfecta, o aparentment.
Resumint, està prou bé per passar l'estona (en alguns moments un xic lenta). I no és per nens! (a no ser que volgueu infringir un trauma al vostre nebot).
dimecres, 24 de juny del 2009
Ampliant coneixements...
Algunes entrades variades per les i els més àvids de coneixement :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Arqueoastronomia
http://ca.wikipedia.org/wiki/Celler_cooperatiu_de_Pinell_de_Brai
http://ca.wikipedia.org/wiki/Guillem_d'Efak
http://ca.wikipedia.org/wiki/Massali%C3%B3
http://en.wikipedia.org/wiki/Macram%C3%A9
http://ca.wikipedia.org/wiki/Arqueoastronomia
http://ca.wikipedia.org/wiki/Celler_cooperatiu_de_Pinell_de_Brai
http://ca.wikipedia.org/wiki/Guillem_d'Efak
http://ca.wikipedia.org/wiki/Massali%C3%B3
http://en.wikipedia.org/wiki/Macram%C3%A9
l'Estartit
Bones!
Els dies passen, de Patum a Sant Joan en un obrir i tancar d'ulls! Així que feia massa que no deia res per aqui.
Una sortideta agradable si sou per l'Estartit és arribar-vos a Cala Calella. Anar i tornar, per molt que us entretingueu en el camí no us ocuparan més d'una horeta. Calceu-vos bé (el cami amb força desnivell és de roques esgraonades). Un cop a la cala, no us espereu grans platges caribenyes. És una cala molt petita, però si el que voleu és prendre el sol ho podreu fer en una de les seves agradables lloses allisades per l'aigua.
dimarts, 2 de juny del 2009
Cultura italiana a Barcelona
Ciao ragazzi!
Si voleu practicar el vostre italià, a radio Contrabanda (la més famosa de les pirates de les ones barcelonines) fa un programa en italià. Es diu Zibaldone, i us el podeu descarregar per podcast.
A més la comunitat itàlica a Bcn (que no és poca, emigrats en llargs èxodes a causa del dictador Berlusconi), fan també una revista.
Si sabeu més activitats per seguir en contacte amb la bota, no dubteu en dir-ho!
Si voleu practicar el vostre italià, a radio Contrabanda (la més famosa de les pirates de les ones barcelonines) fa un programa en italià. Es diu Zibaldone, i us el podeu descarregar per podcast.
A més la comunitat itàlica a Bcn (que no és poca, emigrats en llargs èxodes a causa del dictador Berlusconi), fan també una revista.
Si sabeu més activitats per seguir en contacte amb la bota, no dubteu en dir-ho!
dilluns, 1 de juny del 2009
Parla català!
Un enllaç per vosaltres, gent curiosa. Es diu rodamots i cada dia ens eixampla el nostre vocabulari amb una nova adquisició.
Un altre web interessant és la Calaixera, amb tots els recursos haguts i per haver respecte la nostra llengua. Bona feina!
Un altre web interessant és la Calaixera, amb tots els recursos haguts i per haver respecte la nostra llengua. Bona feina!
La gossa sorda
Bones!
Un grup hereu dels Obrint Pas. Es diuen La Gossa sorda i el seu últim disc es diu Saó. Algunes cançons són "Quina calitja" (sobre l'escalfament global) i "Camals mullats" (una tendra declaració d'amor en la realitat social de València).
Un grup hereu dels Obrint Pas. Es diuen La Gossa sorda i el seu últim disc es diu Saó. Algunes cançons són "Quina calitja" (sobre l'escalfament global) i "Camals mullats" (una tendra declaració d'amor en la realitat social de València).
Me'n vaig me'n torno a casa...
Ciao ragazzi!
Ja sóc a Martorell de nou. Això vol dir que tornen els accents tancats als meus posts (el teclat italià només en té d'oberts) i receptes de major proximitat per la majoria del share del blog.
Me n'adono que podria explicar moltes coses de Venècia... però si algú vol anar-hi ja li faré recomanacions personalitzades. Això si, hi ha una sèrie de conclusions universals a les que m'agradaria fer esment :
A Venècia :
- No s'hi menja bé. Cuina poc especiada i poc elaborada. I pel colmo, CARA. SI aneu a un restaurant bo, evidentment que podreu menjar decent (però prepareu-vos a pagar el doble o el triple de l'equivalent a Catalunya). La reposteria que fan (per exemple els buraneli) es mantegosa, seca, sembla extreta d'un llibre de receptes medieval. Això si, tenen bons vins (exportats del Chianti, d'Alemanya o Hungria, evidentment).
- Viure sense cotxes és una experiència genial.
- Les obres d'art (de primer nivell a escala mundial) es compten a cabassos. No es pot pretendre digerir (ni que sigui en 4 mesos) ni la meitat del que es pot veure. Em dono totalment per vençuda.
- L'homo turisticus, conegut per moure's en manada, és un ésser odiós. Generalment li agrada aturar-se en grup a sobre els ponts, fent perdre el vaporetto a les classes populars (que intenten córrer per atrapar uns vaixells que funcionen en uns horaris aproximats -tan poden sortir abans com després de temps).
- L'església de Sant Marc és un dels millors puestus del món.
- Per anar-hi no cal agafar obligatòriament (la timada de) la gòndola. Són una mena de màfia (les llicències passen de pares a fills, i si tens la sort que algú te la vengui -no per menys de 12.000€-, és una mena d'inversió familiar, garantint el futur de la teva descendència). No saben cantar, si quan ho fan, canten Cançó napolitana! (això generà una controversia en el sí de la conservadora societat veneciana). Tenen molt de patrimoni musical (barcaroles, per exemple) recuperat per perseverants antropòlegs que es deuen estirar els cabells cada cop que senten l'Oh sole mioo.
- El bitllet senzill de vaporetto val 6,5€. Només el paguen els turistes (japonesos i americans). Gent del món de classes treballadores : coleu-vos!. El revisor passa un cop cada 2 mesos (per carnaval, per setmana santa...).
Ja sóc a Martorell de nou. Això vol dir que tornen els accents tancats als meus posts (el teclat italià només en té d'oberts) i receptes de major proximitat per la majoria del share del blog.
Me n'adono que podria explicar moltes coses de Venècia... però si algú vol anar-hi ja li faré recomanacions personalitzades. Això si, hi ha una sèrie de conclusions universals a les que m'agradaria fer esment :
A Venècia :
- No s'hi menja bé. Cuina poc especiada i poc elaborada. I pel colmo, CARA. SI aneu a un restaurant bo, evidentment que podreu menjar decent (però prepareu-vos a pagar el doble o el triple de l'equivalent a Catalunya). La reposteria que fan (per exemple els buraneli) es mantegosa, seca, sembla extreta d'un llibre de receptes medieval. Això si, tenen bons vins (exportats del Chianti, d'Alemanya o Hungria, evidentment).
- Viure sense cotxes és una experiència genial.
- Les obres d'art (de primer nivell a escala mundial) es compten a cabassos. No es pot pretendre digerir (ni que sigui en 4 mesos) ni la meitat del que es pot veure. Em dono totalment per vençuda.
- L'homo turisticus, conegut per moure's en manada, és un ésser odiós. Generalment li agrada aturar-se en grup a sobre els ponts, fent perdre el vaporetto a les classes populars (que intenten córrer per atrapar uns vaixells que funcionen en uns horaris aproximats -tan poden sortir abans com després de temps).
- L'església de Sant Marc és un dels millors puestus del món.
- Per anar-hi no cal agafar obligatòriament (la timada de) la gòndola. Són una mena de màfia (les llicències passen de pares a fills, i si tens la sort que algú te la vengui -no per menys de 12.000€-, és una mena d'inversió familiar, garantint el futur de la teva descendència). No saben cantar, si quan ho fan, canten Cançó napolitana! (això generà una controversia en el sí de la conservadora societat veneciana). Tenen molt de patrimoni musical (barcaroles, per exemple) recuperat per perseverants antropòlegs que es deuen estirar els cabells cada cop que senten l'Oh sole mioo.
- El bitllet senzill de vaporetto val 6,5€. Només el paguen els turistes (japonesos i americans). Gent del món de classes treballadores : coleu-vos!. El revisor passa un cop cada 2 mesos (per carnaval, per setmana santa...).
diumenge, 31 de maig del 2009
Kitsh, nou videoclip
Els Kitsh van rodar un nou videoclip, al concert dels Genis a Badalona (el 22 de febrer, data que recordo perquè ja havia marxat a Venècia i per tant, al que no vaig poder assistir). Es diu Imitació.
dissabte, 23 de maig del 2009
Eslovenia!
Quin pais mes encantador! Ljubljana es una ciutat preciosa. Com totes aquestes ciutats del nord d'Italia te uns 200.000 habitants. Es un poble gran amb els serveis d'una ciutat. Te un castell amb unes vistes espectaculars (calceu-vos unes bones bambes si pugeu i baixeu a peu, el cami rellisca molt. En cas contrari, hi ha un funicular que us deixa sans i estalvis a dalt i baix).
Al voltant del riu hi ha una munio de bars amb llurs terrasses de mobles pijets on anar a prendre algo (durant tot l'any ens han assegurat, a l'hivern amb estufes i mantes). Es menja molt be i barat (des de carn contundent a una bona pastisseria). I es una ciuta universitaria (on la festa esta assegurada).
Hi ha una zona de festa (que solia ser squad i ara recorda als bons temps de Tacheles a Berlin), i molts bars que fan concerts en directe cada nit. I discoteques, evidentment (cosa que s'aprecia -no hagues pensat que ho podria dir mai aixo!- despres de mesos sense festa a Venecia).
Per allotjar-vos : escolliu el youth hostel Zeppelin (15€ la nit, esmorzar llencols i tovallola inclosos). En Damia us atendra en catala! (un noi de Barcelona que ha muntat aquest acollidor xiringuitu).
Avui hem anat d'excursio a Bled, un poble turistic a costat d'un llac cristali. Al nord del llac, just al costat oposat del poble, hi ha una platja amb gespa i dutxes (mes aprop del poble hi ha una platja privada de pagament tambe). Heu de menjar un pastis a l'Slaščičarna šmon (algo aixi com l'os marro). Us recomano l'especialitat de la zona, fet de 2 tipus de crema i pasta de full.
Al voltant del riu hi ha una munio de bars amb llurs terrasses de mobles pijets on anar a prendre algo (durant tot l'any ens han assegurat, a l'hivern amb estufes i mantes). Es menja molt be i barat (des de carn contundent a una bona pastisseria). I es una ciuta universitaria (on la festa esta assegurada).
Hi ha una zona de festa (que solia ser squad i ara recorda als bons temps de Tacheles a Berlin), i molts bars que fan concerts en directe cada nit. I discoteques, evidentment (cosa que s'aprecia -no hagues pensat que ho podria dir mai aixo!- despres de mesos sense festa a Venecia).
Per allotjar-vos : escolliu el youth hostel Zeppelin (15€ la nit, esmorzar llencols i tovallola inclosos). En Damia us atendra en catala! (un noi de Barcelona que ha muntat aquest acollidor xiringuitu).
Avui hem anat d'excursio a Bled, un poble turistic a costat d'un llac cristali. Al nord del llac, just al costat oposat del poble, hi ha una platja amb gespa i dutxes (mes aprop del poble hi ha una platja privada de pagament tambe). Heu de menjar un pastis a l'Slaščičarna šmon (algo aixi com l'os marro). Us recomano l'especialitat de la zona, fet de 2 tipus de crema i pasta de full.
dijous, 21 de maig del 2009
Friul Venezia Giulia
Bones!
Doncs segueix el meu imparable periple per terres itàliques. Avui soc a Trieste : ciutat maritima, encantadora. Les restes romanes (teatre, muralles) es fonen amb l'arquitectura austriaca mes imperial i el gust oriental bizanti.
Ara vaig al castell de Miramar (fet per Maximilia, una mena de Nero posat per Napoleo a Mexic).
Pel que fa a la cuina d'aqui, te molt a veure amb la del centre d'Europa. Recomano fervorosament el Cafe da Signora Rosa (Pza Hostis). Fan un prosciuto cotto que fa marejar! Agafen el pernil i li fa una jaqueta de pa, i aleshores ho couen tot junt. A mes son una gent entranyable, dels que et fan sentir millor que a casa.
No em faria res viure a Trieste una temporada...
Doncs segueix el meu imparable periple per terres itàliques. Avui soc a Trieste : ciutat maritima, encantadora. Les restes romanes (teatre, muralles) es fonen amb l'arquitectura austriaca mes imperial i el gust oriental bizanti.
Ara vaig al castell de Miramar (fet per Maximilia, una mena de Nero posat per Napoleo a Mexic).
Pel que fa a la cuina d'aqui, te molt a veure amb la del centre d'Europa. Recomano fervorosament el Cafe da Signora Rosa (Pza Hostis). Fan un prosciuto cotto que fa marejar! Agafen el pernil i li fa una jaqueta de pa, i aleshores ho couen tot junt. A mes son una gent entranyable, dels que et fan sentir millor que a casa.
No em faria res viure a Trieste una temporada...
dimecres, 20 de maig del 2009
Ultims dies
Tot te un inici i un final. I jo ja torno la propera setmana a Catalunya. En tinc ganes, pero alhora em fa una pena...
Aquests dies he estat a Florencia! Quina ciutat tan maca... ho te tot! S'hi menja be, te el millor art, el riu Arno, la tradicio de l'aperitivo...
La Galeria dels Uffici es indigerible. Hi ha tantes obres cabdals de la humanitat que genera una mena de rialla exagerada. Potser es l'empatx que duc de cultura italiana...
L'Accademia, en canvi, esta feta per ensenyar el David de Miquel Angel. Realment aquest tio impressiona... Vam tenir la sort de ser-hi durant la nit dels museus, de manera que vam fer-li una visita nocturna i gratuita.
I per acabar vaig agafar el tren i me'n vaig anar a Siena. Una ciutat gotica de pedra encantadora per passejar-hi (pero no m'hi imagino visquent-hi).
Al anar i tornar amb el tren vaig disfrutar de la regio vinicola del Chianti (realment fan bons sucs aqui...). Un bon lloc es aixo de la Toscana!
PD : Siena i Florencia han estat enemigues durant bona part de la seva historia. Al segle XII durant un setge a Siena, els florentins van catapultar a dins les muralles kilos de fems i rucs (!).
Aquests dies he estat a Florencia! Quina ciutat tan maca... ho te tot! S'hi menja be, te el millor art, el riu Arno, la tradicio de l'aperitivo...
La Galeria dels Uffici es indigerible. Hi ha tantes obres cabdals de la humanitat que genera una mena de rialla exagerada. Potser es l'empatx que duc de cultura italiana...
L'Accademia, en canvi, esta feta per ensenyar el David de Miquel Angel. Realment aquest tio impressiona... Vam tenir la sort de ser-hi durant la nit dels museus, de manera que vam fer-li una visita nocturna i gratuita.
I per acabar vaig agafar el tren i me'n vaig anar a Siena. Una ciutat gotica de pedra encantadora per passejar-hi (pero no m'hi imagino visquent-hi).
Al anar i tornar amb el tren vaig disfrutar de la regio vinicola del Chianti (realment fan bons sucs aqui...). Un bon lloc es aixo de la Toscana!
PD : Siena i Florencia han estat enemigues durant bona part de la seva historia. Al segle XII durant un setge a Siena, els florentins van catapultar a dins les muralles kilos de fems i rucs (!).
dilluns, 11 de maig del 2009
Il mio weekend(e)
Ciao!
Questo finesettimana ho fatto tanto. Sono andata a Vicenza a un concerto bellissimo e unico : Buena Vista Social Club! E stato in mezzo una piazza (come les nostres festes majors) e avviamo festejato tanto (con la grappa que ho comprato a la matina a Bassano). Gli musicisti hanno sonato "Chan Chan", "El cuarto de Tula"... una serata per ricordare!
E la seconda attività per non dimenticare è stata al Lido di Venezia. Il sabato scorso ha cominciato il Giro d'Italia a Venezia. E noi (tutta la classe) avviamo affitato biciclette il giorno prima e avviamo pedalato seguendo el percorso della corsa! Quindi ci hanno applaudito tanto... ha fatto ridere e è stato divertente.
Questo finesettimana ho fatto tanto. Sono andata a Vicenza a un concerto bellissimo e unico : Buena Vista Social Club! E stato in mezzo una piazza (come les nostres festes majors) e avviamo festejato tanto (con la grappa que ho comprato a la matina a Bassano). Gli musicisti hanno sonato "Chan Chan", "El cuarto de Tula"... una serata per ricordare!
E la seconda attività per non dimenticare è stata al Lido di Venezia. Il sabato scorso ha cominciato il Giro d'Italia a Venezia. E noi (tutta la classe) avviamo affitato biciclette il giorno prima e avviamo pedalato seguendo el percorso della corsa! Quindi ci hanno applaudito tanto... ha fatto ridere e è stato divertente.
El Veneto nord
Bones!
Aquests dies m'he dedicat a visitar la zona nord del Veneto. Son tot de viles pintoresques als peus dels Dolomites (als germans petits dels Alps).
- Bassano del Grapa : poble conegut per destil'lar la famosa forta beguda del mateix nom. Te un pont -dissenyat per Paladio- amb estructura flexible per les crescudes d'aigua en el desgel primavera.
- Cittadelle i Castelfranco Veneto : poblacions bessones mes al sud de Bassano. Tenen el nucli medieval fortificat molt ben conservat.
- Vittorio Veneto : poblacio alpina, que durant algun temps va ser centre termal. La memoria dels artillers caiguts en la guerra (en foren molts a les muntanyes) segueix molt viva (flors, homenatges, carros blindats i fusells com a monuments... estan repartits per tot el poble).
- Belluno : la capital de la zona nord. Hi ha palaus renaixentistes, places amb molta vida i es un bon punt de partida per les ascencions.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
