Eus aquí el representant del "lletgisme" català : Estanislau Verdet. El disc porta per nom "L'all és tot pels anglesos" i una de les cançons és "Som tots uns desgraciats".
A més, seguint amb les (per)versions que ens agraden tant, el Numa numa yei.
dilluns, 2 de febrer del 2009
divendres, 30 de gener del 2009
Bellini
Em disposo a fer el meu primer acte social a Venecia! He quedat per sopar amb 2 artistes a casa seva... i jo m'he ofert a fer Bellinis. El Bellini es el coctel per excel'lencia venecià. Es fa amb una part de suc de pressec fresc (pesca) i 2 de cava italià (prosseco). Evidentment el suc de pressec sha convertit en granini en aquesta ocasio... ja us dire que tal!
______________________________________
El suc de pressec estava calent.. aixi que vam beure'ns el proseco sol... Un altre dia serà!
Aixo si, vaig tastar la farra Veneciana... i es que he tingut una sort descomunal amb les meves companyes de pis... Coneixen a tots els joves menys convencionals de la illa, en concret la comunitat dartistes. I es que elles son dues artistasses. Vaig tastar el meu primer spritz (la beguda autoctona consistent en afegir al vi blanc campari o altres licors, mes o menys dolços). I vaig sopar un gran rissoto fet per elles (amb raddiccio de Treviso, ceba i gorgonzola). I per aquests motius, m'agradaria quedar-hi ja. Estic com a casa.
El meu pis es increible. Precios i amb art per cada raco. I dormo a costat del piano. I al barri de l'Accademia. No puc demanar res mes!
______________________________________
El suc de pressec estava calent.. aixi que vam beure'ns el proseco sol... Un altre dia serà!
Aixo si, vaig tastar la farra Veneciana... i es que he tingut una sort descomunal amb les meves companyes de pis... Coneixen a tots els joves menys convencionals de la illa, en concret la comunitat dartistes. I es que elles son dues artistasses. Vaig tastar el meu primer spritz (la beguda autoctona consistent en afegir al vi blanc campari o altres licors, mes o menys dolços). I vaig sopar un gran rissoto fet per elles (amb raddiccio de Treviso, ceba i gorgonzola). I per aquests motius, m'agradaria quedar-hi ja. Estic com a casa.
El meu pis es increible. Precios i amb art per cada raco. I dormo a costat del piano. I al barri de l'Accademia. No puc demanar res mes!
Exposicio instruments
Comencen les receptes culturali de Venecia :
- A la Chiesa di San Maurizio (a Campo S. Maurizio) hi ha una exposicio anomenada "Vivaldi e il suo tempo". Museograficament es mes negativa que modesta. Pero la qualitat de les peces es extraordinaria. Hi ha una bona colla d'instruments dels segles XVII-XVIII i XIX, des de violins, violes de gamba, violins muts... fagots, clavicembals... Una petita exposicio temporal que te la qualitat de peces del museu de la musica de Barcelona... I a mes, es gratuita.
PD : Camopo = vol dir plaça.
PD2: Vivaldi, per si algu no ho sap, es fill de Venecia. Juntament amb Marco Polo i Casanova formen els fills il'lustres de la città.
- A la Chiesa di San Maurizio (a Campo S. Maurizio) hi ha una exposicio anomenada "Vivaldi e il suo tempo". Museograficament es mes negativa que modesta. Pero la qualitat de les peces es extraordinaria. Hi ha una bona colla d'instruments dels segles XVII-XVIII i XIX, des de violins, violes de gamba, violins muts... fagots, clavicembals... Una petita exposicio temporal que te la qualitat de peces del museu de la musica de Barcelona... I a mes, es gratuita.
PD : Camopo = vol dir plaça.
PD2: Vivaldi, per si algu no ho sap, es fill de Venecia. Juntament amb Marco Polo i Casanova formen els fills il'lustres de la città.
Aterrant a Venecia
L'eterna Venecia... Estic en el primer de molts mes posts que vindran d'aquesta ciutat. I realment, la realitat supera la ficcio. Una ciutat sense cotxes, amb tant de patrimoni d'alt valor concentrat, amb l'ombra del passat tant present... una mena d'anarquia (en el sentit positiu), molt cara i en un decorat giottesc.
Mestic acostumant a anar amb traghetto (encara em dona tot voltes dues hores despres de baixar del vaporetto). I l'Italià s'enten molt be... parlar-lo ja son figues d'un altre paner.
He visitat Sant Marc (no hi ha paraules... l'anire treballant a poc a poc per provar d'assumir una mica que suposa tot allo...), la Fenice, Rialto... com una bona guiri. Nomes volta de situacio... ja aprofundire.
He anat a Sant Servolo, la illa on hi ha la meva uni. Mes que un campus es una mena de claustre medieval, on la pau, el repòs espiritual i el coneixement estan en comunio permanent. Estudiare de meravella... i la festa ja la trobare al pis (que esta a la zona universitaria). La isola de San Servolo es un idilic paisatge fet de jardins (70%) i edificis historics universitaris (25%) i pistes de basquet i tenis.
Mestic acostumant a anar amb traghetto (encara em dona tot voltes dues hores despres de baixar del vaporetto). I l'Italià s'enten molt be... parlar-lo ja son figues d'un altre paner.
He visitat Sant Marc (no hi ha paraules... l'anire treballant a poc a poc per provar d'assumir una mica que suposa tot allo...), la Fenice, Rialto... com una bona guiri. Nomes volta de situacio... ja aprofundire.
He anat a Sant Servolo, la illa on hi ha la meva uni. Mes que un campus es una mena de claustre medieval, on la pau, el repòs espiritual i el coneixement estan en comunio permanent. Estudiare de meravella... i la festa ja la trobare al pis (que esta a la zona universitaria). La isola de San Servolo es un idilic paisatge fet de jardins (70%) i edificis historics universitaris (25%) i pistes de basquet i tenis.
diumenge, 25 de gener del 2009
10.000 catalans a Brussel·les
Catalanes i catalans : jo m'hi sumo! Ja tinc bitllet de Venecia a Brussel·les pel proper 6 i 7 de març. Si em voleu venir a veure abans, penseu que el bitllet d'avió (anar i tornar amb taxes) m'ha costat 25€.
Sembla que la campanya ha nascut a batzegades i l'organització des d'un bon principi ha tingut massa poc d'organització... però ara ja hi som ben ficats! En comptes d'auto-flagel·lar-nos amb els vicis comesos, perquè no ens hi sumem?
Farem uns musclos i unes bones birres d'abadia a la Grand Platz? 10mil a Brussel·les!
Sembla que la campanya ha nascut a batzegades i l'organització des d'un bon principi ha tingut massa poc d'organització... però ara ja hi som ben ficats! En comptes d'auto-flagel·lar-nos amb els vicis comesos, perquè no ens hi sumem?
Farem uns musclos i unes bones birres d'abadia a la Grand Platz? 10mil a Brussel·les!
L'enginy
Perquè els joves del nostre país som allò que l'anunci en deia JASP. La gent ecomunicat s'han empescat un sistema de selecció d'ampolles. Mireu vosaltres mateixos el video. Solucions eficients i bones pensades. Enhorabona!
Pedralbes
Aquest matí he visitat el Monestir de Pedralbes. És una de les joies del gòtic català i a nivell arquitectònic és una meravella. Però destaco especialment la presència de dues dones que hi visqueren al segle XIV :
- Elisenda de Montcada: esposa de Jaume II, que a l'enviudar fa funda el monestir i s'hi retira amb la seva cort. Aquesta reina creà un cercle de dones cultes entre els murs del convent, i alhora els nous ingressos dotaven al cenobi de major poder. Tot un lobby a l'època.
- Francesca ça Portella : era la neboda de la reina Elisenda i segona abadessa del monestir. Fou ella qui encarrega al taller de Ferrer Bassa les grans pintures de la capella de Sant Miquel. Actualment estan en procés de restauració, però les podreu veure a través d'una urna transparent. La seva autoria està en joc, ja que en J. Yarza afirma que són fetes per un italià de segona fila. La resta de catedràtics es trenquen les vestidures davant aquesta heretgia i reivindiquen a Bassa doblement com a gran figura del gòtic italianitzant. La polèmica està servida.
- Elisenda de Montcada: esposa de Jaume II, que a l'enviudar fa funda el monestir i s'hi retira amb la seva cort. Aquesta reina creà un cercle de dones cultes entre els murs del convent, i alhora els nous ingressos dotaven al cenobi de major poder. Tot un lobby a l'època.
- Francesca ça Portella : era la neboda de la reina Elisenda i segona abadessa del monestir. Fou ella qui encarrega al taller de Ferrer Bassa les grans pintures de la capella de Sant Miquel. Actualment estan en procés de restauració, però les podreu veure a través d'una urna transparent. La seva autoria està en joc, ja que en J. Yarza afirma que són fetes per un italià de segona fila. La resta de catedràtics es trenquen les vestidures davant aquesta heretgia i reivindiquen a Bassa doblement com a gran figura del gòtic italianitzant. La polèmica està servida.
dijous, 22 de gener del 2009
El Jardí de l'IEC
Si passegeu pel centre, al C/ del Carme hi ha l'IEC (Institut d'Estudis Catalans), honorable entitat i molt nostrada. Anant al gra, si pugeu al primer pis hi ha els jardins de Mercè Rodoreda. Són un dels pocs jardins penjants de Barcelona i estan plantats amb les herbes que li agradaven a l'escriptora del mateix nom. Un espai romantic i inspirador enmig del bullici del Raval.
dijous, 8 de gener del 2009
Méliès
Aquí el representat més "ditxaratxeru" del cine dels origens : Gerorge Méliès!
"Un homme de têtes" (1898)
"Le voyage dans la lune" (1902)
"L'homme a la tête en caoutchouk" (1901)
“Voyage à travers de l’impossible” (1904)
diumenge, 4 de gener del 2009
SETBA
Setba vol dir art. Setba és la forma apocopada de SetBalcons, dels pisos que donen a la Plaça Reial de Barcelona. Inauguren l'any amb l'exposició 'Lluis Llach a la Plaça Reial' que presenta les fotografies de Juan Miguel Morales i els textos d'Omar Jurado. Del 8 de gener al 13 de febrer. Amb diverses activitats relacionades amb el cantautor, els dijous a les 8 del vespre.
dissabte, 3 de gener del 2009
Friki, en català siusplau.
La gent de Termcat s'han empescat un videojoc per vosaltres, frikis catalans. Aprendreu a dir tots els termes informàtics (com in-betweening, MMOG, triger...) en català gràcies a en Marius Gros (un heroi que duu barretina).
Aprofito per informar-vos que Amazic, full-contact, tzatziki i avatar són alguns dels neologismes aprovats pel TERMCAT durant el 2008 (i ara us pregunteu... què és un tzatziki? és quelcom de cuina japonesa :P)
Aprofito per informar-vos que Amazic, full-contact, tzatziki i avatar són alguns dels neologismes aprovats pel TERMCAT durant el 2008 (i ara us pregunteu... què és un tzatziki? és quelcom de cuina japonesa :P)
Exposicions
Del panorama d'exposicions a Barcelona, no us heu de perdre :
- Al Palau Robert : Adéu a la tele! Exposició que repassa la història i consum de la tele, ara que estem a punt d'entrar en la era Tdt. No destaca pel que fa a continguts (no han aprofundit gens) però la seva posada en escena és espectacular. Serà un referent sens dubte del format expositiu.
A més al mateix palau podreu veure una petita exposició de la Maria-Mercè Marçal i una visió actualitzada de la immigració.
- Al museu de Ciències Naturals : Assassinat al museu. No us faci vergonya entrar... aparentment és una exposició per nens. Intenteu prendre-us seriosament el recorregut que proposa (heu de descobrir qui ha matat el director del museu dels 7 sospitosos). Al principi hi ha proves més senzilles pels més petits (no cal que us entretingueu a descobrir petjades) però ja veureu que us sorprendran els mètodes (seria imperdonable pèrdre's els insectes necròfags!). El model d'exposició ha voltat per tot Europa i realment és un encert la barreja de ciència i misteri. Enhorabona.
- Al Palau Robert : Adéu a la tele! Exposició que repassa la història i consum de la tele, ara que estem a punt d'entrar en la era Tdt. No destaca pel que fa a continguts (no han aprofundit gens) però la seva posada en escena és espectacular. Serà un referent sens dubte del format expositiu.
A més al mateix palau podreu veure una petita exposició de la Maria-Mercè Marçal i una visió actualitzada de la immigració.
- Al museu de Ciències Naturals : Assassinat al museu. No us faci vergonya entrar... aparentment és una exposició per nens. Intenteu prendre-us seriosament el recorregut que proposa (heu de descobrir qui ha matat el director del museu dels 7 sospitosos). Al principi hi ha proves més senzilles pels més petits (no cal que us entretingueu a descobrir petjades) però ja veureu que us sorprendran els mètodes (seria imperdonable pèrdre's els insectes necròfags!). El model d'exposició ha voltat per tot Europa i realment és un encert la barreja de ciència i misteri. Enhorabona.
Madagascar II
Aquestes festes propicien anar al cine. Aquest cop he vist Madagascar II. És prou entretinguda (els pingüins segueixen en la línia de la primera part... boníssims) i ajuda a trencar alguns tòpics (l'antagonista i líder absoluta és una iaia i el protagonista un lleó delicat i ballarí).
dijous, 1 de gener del 2009
Va de cine
Aquests dies he anat al cine a veure :
- The Spirit : m'he estat debatent durant mitja pel·lícula per decidir si m'agradava o no. És una adaptació d'una novel·la gràfica un xic underground. Vindria a ser la versió satírica dels herois de la Marvel, amb tocs surrealistes.
- Changeling (El Intercambio). Quin dramón, i com fa patir l'Angelina Jolie (està envellida i esquelètica). Basada en fets reals... (La desaparició d'un nen als anys 20, i la policia li dóna una altra criatura que es fa passar per ell), l'ambientació és molt bona i sobretot el vestuari de la protagonista és acuradament sel·leccionat.
L'alt Àneu
Aquests dies he pogut fer un volt per les Valls d'Àneu, al Pallars Sobirà. Recomanables a veure :
- Esterri d'Àneu : l'ecomuseu. L'edifici central és una casa (adinerada) del segle XVIII conservada tal i com era. Feu un truc abans d'anar-hi perquè es puguin organitzar les visites (que són sempre guiades).
- Son : el conjunt monumental del romànic s'ha de veure (al·lucinareu amb el campanar). A més hi ha el centre d'interpretació de les Planes de Son.
- Isil : poble pintoresc. Per Sant Joan fan la Fia-Faia. L'església del poble queda en una illa del Noguera pallaresa. No us perdeu Sant Joan d'Isil, a l'entrada del poble (té una portada romànica preciosa).
- Borén : té un petit embassament a costat que us donarà sortida a tot d'activitats aquàtiques. Aquests dies estava glaçat! Les vistes són una delicia.
Pareu atenció als sons, a les vistes i als gustos. Tornareu renovats a la vida industrial.
- Esterri d'Àneu : l'ecomuseu. L'edifici central és una casa (adinerada) del segle XVIII conservada tal i com era. Feu un truc abans d'anar-hi perquè es puguin organitzar les visites (que són sempre guiades).
- Son : el conjunt monumental del romànic s'ha de veure (al·lucinareu amb el campanar). A més hi ha el centre d'interpretació de les Planes de Son.
- Isil : poble pintoresc. Per Sant Joan fan la Fia-Faia. L'església del poble queda en una illa del Noguera pallaresa. No us perdeu Sant Joan d'Isil, a l'entrada del poble (té una portada romànica preciosa).
- Borén : té un petit embassament a costat que us donarà sortida a tot d'activitats aquàtiques. Aquests dies estava glaçat! Les vistes són una delicia.
Pareu atenció als sons, a les vistes i als gustos. Tornareu renovats a la vida industrial.
dimecres, 24 de desembre del 2008
Auguris pel nou any
AQUEST FUTUR
Fins que amb les paraules remeiem l'eixut
i a bufetades dispersem la boira,
ara que els mites han perdut el tremp
i a tot arreu hi creixen males herbes.
Se'ns esfulla a les mans aquest futur.
De qui deu ser la veu que s'endevina
quan en la fosca esclaten els colors
i els grans ocells resten en l'aire, immòbils?
Ara tot són presagis. Lentament
sortim del bosc. No espereu meravelles
fins que amb paraules remeiem l'eixut
i a bufetades dispersem la boira.
Fins que amb les paraules remeiem l'eixut
i a bufetades dispersem la boira,
ara que els mites han perdut el tremp
i a tot arreu hi creixen males herbes.
Se'ns esfulla a les mans aquest futur.
De qui deu ser la veu que s'endevina
quan en la fosca esclaten els colors
i els grans ocells resten en l'aire, immòbils?
Ara tot són presagis. Lentament
sortim del bosc. No espereu meravelles
fins que amb paraules remeiem l'eixut
i a bufetades dispersem la boira.
Miquel Martí i Pol
Missa de la Gallina
Com cada nit de Nadal al Casal la Gallineta de Mollet celebren la "missa de la Gallina". Comença cap allà les 12 de la nit. I podeu anar-hi tant si us heu preparat quelcom com si no. Aquest any, lamentablement, se celebra l'última missa al casal. La bona notícia són els 8 anys de vida que ha tingut! Un 29 de desembre del 2000 obriem la porta i el projecte va créixer, desenvolupar i aviat se n'anirà de vacances. A començar-ne de nous!
Belin II - Prenzaluer Berg
Una visita imprescindible és el barri de Prenzlauer Berg (i el nord de Mitte, que hi comunica). Tot i que els barris més alternatius són Kreuzberg i Friedrichshain, aquest és molt més acollidor.
Allotgeu-vos a l'alberg Meininger de Senefelder platz (té unes instal·lacions molt bones i noves. Compartireu habitació amb gent com vosaltres per 19€ -habitacions de 6-. Agafeu-vos l'esmorzar de bufet lliure per 3,5€ més.
Per comprar-vos roba de modernillos, no us perdeu :
- La botiga Who killed Bambi? (Lychener Straße 8, 10437 Berlin +49 30 25818490. De dill a diss. de 12 a 20h)
- El Flohmarkt del Mauer Park. Trobareu roba molt berlinesa -samarretes estampades, barrets...- però sobretot heu d'emprovar-vos ulleres dels anys 80 autèntiques. No són barates (20 a 30€).
- A Hollywood, meca de l'estètica Sharp i Hooligan. Trobareu les botes Dr. Martins i tot un assortiment de samarretes per marcar pit davant la policia.
Per sortir :
- Aneu al Zu mir oder zu dir (si voleu sortir dimarts a les 10 del matí, està obert). Té una decoració retro amb tons vermells molt acollidora.
- Fumeu una shisha a qualsevol dels bars que n'ofereixen (val uns 6€) i acompanyeu-la d'una bona bier berlinesa.
- Yesterday (Schönhauser Alle 173). Posen musica setantera en una decoració floral i apelfada dels anys 80 (amb una bona presència de l'Abeja Maya). Jugueu al parchís alemany de les 2 taules de l'entrada.
dijous, 18 de desembre del 2008
Des de Berlin
Hola quitxalla, soc a Berlin de nou. Acabem de pujar a la cupula del Reichtag i hi havia ple parlamentari. Es gratuit i molt molt recomanable.
dilluns, 15 de desembre del 2008
LOOPS! i SILENCI?
Noies i nois, ens tanquen el Loops! i el Silenci?, dos dels més grans programes de música i tendències culturals que s'han fet mai (amb perdó de l'Sputnik). Després del desinterès mostrat pels de dalt (sempre renegats al 33, canviant de dia constantment...) els han liquidat. Vindrà alguna nova proposta ? (potser menys elitista -que és un dels seus punts dèbils- i menys encarat als modernillos). Donarem sortida a la cultura musical menys comercial? Inclouran també la bona música que fem a casa? (i no pel sol fet de ser feta en català.. però alhora no descartaran automàticament el talent pel sol fet de ser cantada en llengua vernacle).
I una pregunta més: què faran la eclèctica Bibiana Vallbé i la genial Sara Loscos? Espero que com a societat no ens permetem pèrdre-les (sobretot la Sara).
Loops! acaba el proper 17 de desembre.

I una pregunta més: què faran la eclèctica Bibiana Vallbé i la genial Sara Loscos? Espero que com a societat no ens permetem pèrdre-les (sobretot la Sara).
Loops! acaba el proper 17 de desembre.
_______________________________________________________________
L'últim programa de Loops!
diumenge, 14 de desembre del 2008
Orishas
Divendres vaig anar a veure els Orishas, el grup que combina hip-hop amb cançó tradicional cubana (d'on són originaris). Quina festa! No van tocar "Elegante" (Vero, haurem d'insistir i anar a més concerts), però si que van sonar "A lo cubano" i "537 Cuba". El moment entranyable fou quan van improvitzar el Chan Chan de'n Compay.
dissabte, 13 de desembre del 2008
Manresa
Avui he passat el dia a Manresa, fent cultura pètria. Hem anat a la Santa Cova de Sant Ignasi de Loyola (un sant basc que de camí a Roma va parar a Manresa i hi escrigué la seva obra magna : els Exercicis espirituals). És una església del s.XVI al XVIII on hi ha una capella en una bauma natural de la muntanya on la tradició diu que Sant Ignasi hi passà els dies.
Després hem visitat el museu comarcal (amb un fons molt extens). Destaquen els retaules barrocs (com el de Torà, en litigi per retornar-lo al seu poble).
Aneu a dinar al restaurant dels Carlins (el cafè del mític Teatre dels Carlins, vegà amb un menú boníssim per 10€) i després de fer el tomb pel centre històric (turisme ha editar diverses rutes), arribeu-vos a la Seu de Manresa. L'arquitecte és Berenguer de Montagut (com Santa Maria del Mar de Barcelona) i curiosament no és cap catedral (com Santa Maria del Mar tampoc ho és). És un preciós i imponent edifici gòtic sobre el Cardener (s'ha de pagar per entrar a fer el turista, però si reseu una Ave Maria, que mai va malament del tot, podreu entrar gràtis).
Després hem visitat el museu comarcal (amb un fons molt extens). Destaquen els retaules barrocs (com el de Torà, en litigi per retornar-lo al seu poble).
Aneu a dinar al restaurant dels Carlins (el cafè del mític Teatre dels Carlins, vegà amb un menú boníssim per 10€) i després de fer el tomb pel centre històric (turisme ha editar diverses rutes), arribeu-vos a la Seu de Manresa. L'arquitecte és Berenguer de Montagut (com Santa Maria del Mar de Barcelona) i curiosament no és cap catedral (com Santa Maria del Mar tampoc ho és). És un preciós i imponent edifici gòtic sobre el Cardener (s'ha de pagar per entrar a fer el turista, però si reseu una Ave Maria, que mai va malament del tot, podreu entrar gràtis).
Asfixia
He anat a veure Asfixia (Choke), la nova comèdia escrita pel mateix del Club de la Lucha. El protagonista és dels personatges més rodons que he conegut últimament. La pel·li és còctel a parts desiguals de cants redemptors dels pecats humans, d'algunes filies i algunes fòbies, dels projectes vitals i de les relacions materno-filials complicades. Dóna esperança a que dos "pillats" puguin equilibrar-se en parella (cosa que recomforta en temps difícils quan dubto que això sigui matemàticament possible).
Us farà somriure i fins i tot deixareu anar alguna rialla en alguns moments.
Us farà somriure i fins i tot deixareu anar alguna rialla en alguns moments.
dijous, 11 de desembre del 2008
El Baix Empordà
Aquests dies he pogut passejar-me pel Baix Empordà. Aquí unes pinzellades de llocs per gaudir :
- L'Estartit : hi ha el parc natural de la desembocadura del Ter (si no hi ha tramuntana podeu agafar bicicletes i fer-hi un tomb) i veureu les Medes.
- L'Escala : un poble bucòlic des d'on anar a les colonies grega i romana d'Empúries.
- Begur
- Torrella de Montgrí : El castell (s'hi ha de pujar a peu) i tot el centre al voltant de l'església i del palau
- El Púbol : on Dalí va trobar el castell per la seva estimada Gal·la. Li va regalar així el reialme a la seva musa, tal i com li havia promès durant la seva joventut. Gal·la hi vivia sola i Dalí només la podia anar a veure amb invitació escrita.
- L'Estartit : hi ha el parc natural de la desembocadura del Ter (si no hi ha tramuntana podeu agafar bicicletes i fer-hi un tomb) i veureu les Medes.
- L'Escala : un poble bucòlic des d'on anar a les colonies grega i romana d'Empúries.
- Begur
- Torrella de Montgrí : El castell (s'hi ha de pujar a peu) i tot el centre al voltant de l'església i del palau
- El Púbol : on Dalí va trobar el castell per la seva estimada Gal·la. Li va regalar així el reialme a la seva musa, tal i com li havia promès durant la seva joventut. Gal·la hi vivia sola i Dalí només la podia anar a veure amb invitació escrita.
dissabte, 6 de desembre del 2008
El club de la lucha
Ahir vaig veure la genial peli "El club de la lucha", bíblia animada de la contracultura. Segur que ja l'heu vista. He trobat una versió feta per conills en 30 segons (jajaja friki!). Un detall : en Bob és el Meat Loaf de Rocky Horror Picture Show.
Modernets - Ulleresdepasta
I no us perdeu els enllaços de la frikipèdia sobre els Modernets i els Ulleresdepasta i les cabdals diferències entre ambdós grups.
La ràdio del futur
Aquí us presento, gentilesa del gran agitador cultural del Pont del Diable -Óscar!-, la ràdio del futur. Es diu Musicovery i és la solució a les tardes davant l'ordinador. Pots escollir les variables que el cos et demani (música energètica, relaxada, positiva... els estils : metal, pop, reagge..., més o menys dance, escollir els teus artistes predilectes, la dècada dels 70-80-90...). I la web t'acabarà de personalitzar la teva emissora. Música per a les orelles!
dijous, 4 de desembre del 2008
007
Anit vaig anar a vore la nova de l'espia més seductor de la literatura. Es diu Quantum of Solace (no deuria quedar massa bé el títol traduït, però vol dir alguna cosa com "quantitat de consol" ). En James segueix essent el Daniel Craig i de fet la pel·li segueix el fil argumental de l'anterior (Casino Royale).
Conté tot allò que s'espera : acció trepidant, seducció, assassinats, glamour i dolents molt dolents. No us perdeu les 2 persecucions inicials (la primera en cotxe i l'altra a peu).
Conté tot allò que s'espera : acció trepidant, seducció, assassinats, glamour i dolents molt dolents. No us perdeu les 2 persecucions inicials (la primera en cotxe i l'altra a peu).
dimarts, 2 de desembre del 2008
musiquetes
Tornen les cançons del youtube (es que és una mina!) :
- Raydibaum amb "Maleeixo el temps"
- The Killers amb "Human"
- Los Draps amb "Cultura popular" (alguns dels seus membres són de Massalió! Orgull franjolí!)
- Roger Mas amb " Ni una sola paraula" (Paulina Rubio cover)
- Raydibaum amb "Maleeixo el temps"
- The Killers amb "Human"
- Los Draps amb "Cultura popular" (alguns dels seus membres són de Massalió! Orgull franjolí!)
- Roger Mas amb " Ni una sola paraula" (Paulina Rubio cover)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
