diumenge, 27 de juliol del 2008

El Cap de Creus

Una bona excursioneta, si sou pel Cap de Creus.


- Visitar Sant Pere de Roda. Una de les grans joies del romànic primerenc, reformat i engrandit al s.XI. Malgrat tenir menys de 20 monjos, era un dels llocs més poderosos dels comtats catalans. Tenia una gran portalada en marbre feta pel taller del Mestre de Cabestany (que amb l'abandonament es va expoliar i dividir entre molts museus). S'hi arriba a través de Port de la Selva (quan creueu el poble, ja veureu els indicadors, no té pèrdua). El pàrquing són 1,5 € i l'entrada 3€ (reduïda 1,5). No deixeu de fer la visita guiada (durant el cap de setmana la fa l'Hel·lena, companya de la UAB i ho fa molt bé. Val 2,20 € per persona i el primer que arriba tria la llengua (anglès, francès, castellà o català). Les vistes al parc natural són espectaculars.




Per dinar, torneu a Port de la Selva i compreu menjar preparat a "La Carmanyola". El cous-cous és boníssim, i els calamarsets... fan bacallà a la llauna, suquets... Però el seu gran èxit és la panna-cota (nata cuita, tal com diu el nom, amb caramel. Una mena de flam italià). Dinareu per 6 € i us ho posen tot en safates i envasat. Demaneu coberts de plàstic.


Emporteu-vos el dinar i torneu al cotxe. Creueu tot el poble de nou, passant el port nàutic. Seguiu la carretera fins el final, no té pèrdua. Arribareu a la platja de "la tamariua". És una caleta de pedres preciosa. L'ambient canvia segons l'hora del dia : al matí més familiar, després arriba la gent jove. És naturista, podeu anar tant tapats o destapats com volgueu (els nudistes es posen cap a la dreta). Ja podeu degustar la panna cota!

diumenge, 20 de juliol del 2008

Bruce Springsteen

Són les 3:45 de la nit. Acabo d'arribar del primer concert dels 2 que farà del Boss a Barcelona.
Què dir-ne?
- El Bruce ha parlat en català (deia sovint "som-hi"i ha parlat de "la retallada de les llibertats civils") i tenia la senyera onejant a una banda de l'escenari
- Ha tocat amb l'E Street Band : boníssims. El saxofonista és un monstre! I la seva dona, a part de preciosa, una gran veu i guitarra. El bateria un 10, i la violinista, i l'acordionista, i el piano i... Un privilegi.
- Destaca la gran qualitat en tot : musics, vestuari, càmeres, producció... Molt bones les imatges captades al moment i projectades en 2 grans pantalles als laterals.
- Com sempre ha agafat les cançons que el públic els ha fet arribar per que toquin. Han estat 3 els afortunats : Janey, Waiting for a sunny day i Backstreets.
- Ha estat molt molt entregat! No ha parat de saltar, ballar, córrer, estar amb la gent... Ha regalat la seva harmònica a un noi del públic, ha saludat als nens, ha cantat molta estona a baix de l'escenari...
- El repertori : The River, Because the night, Waiting for a sunny day (imprescindibles) i moltes d'altres (algunes que no coneixia). No ha tocat Born in the USA. Quan ha tocat the river ha creat una atmostera tant intimista (sembla impossible, amb 80.000 cridaners davant). Pell de gallina constant.
- Està boníssim! Té un atractiu magnetic brutal.
- 80.000 persones saltant totes alhora, feia trontollar literalment l'estructura de formigó del Camp Nou.
- Per sorpresa, els seus fills i xicots/es han pujat a l'escenari a ballar i a tocar maraques al final del concert.
- Ha acabat amb una versió de "Twist, don't shout", que ha hagut d'allargar perquè la gent estava tant eufòrica que no es podia aturar. I s'ha agenollat agraïnt al públic l'entrega.
Gràcies Bruce!
Gràcies Aleix per fer-ho possible!

diumenge, 13 de juliol del 2008

Cine a la fresca

Al fossar del Castell de Montjuïc fan cada dilluns, dimecres i divendres cine a la fresca. L'entrada val 4 € i inclou un concert que fan abans i la peli que toqui. Jo vaig veure "El maquinista de la General" del Buster Keaton, amb música en directe d'orquestra (dirigida pel director de la orquestra del Liceu!). Boníssima tant la pel·lícula com la música (una adaptació moderna i altra clàssica).
Porteu una nevereta amb cervesa, sopar (i si en dueu per compartir amb els vostres veïns fareu amics i tot. Grazie mile Michele, Pio y chicos por la cena!). A dins el recinte hi ha xiringuito que fan entrepans (de butifarra i de tabule -vegetals-). La cervesa val 2,5 €.

Agafeu una jaqueta (hi ha algun dia que es gira airet i fa fresca). Allà lloguen gandules per 3€ (agafeu-ne, no són massa còmodes però el terra acaba cansant). I si s'acaben et deixen esterilles gràtis.





diumenge, 6 de juliol del 2008

Persèpolis

Una recomanació : la lectura dels còmics que integren Persèpolis, de Marjane Satrapi.


Són 4 volums (que estan publicats independents o en un sol llibre) fets per l'artista i il·lustradora iraniana Marjane Satrapi.


L'argument és autobiogràfic, començant des que era una nena de 10 anys fins que és una dona i marxa per segon cop de l'Iran natal. A part de ser una tendra història d'una noia amb una gran personalitat, és molt acurada amb la informació històrica dels canvis polítics i guerres que s'hi han anat succeïnt.


El volum en català de tapa dura i que inclou els 4 àlbums val uns 25 €. Una de les millors inversions fetes en tot l'any.



Aviat us diré que m'ha semblat la pel·lícula que se n'ha fet.

dijous, 3 de juliol del 2008

Concerts en dimecres

Anit vaig anar a 2 concerts al Caixaforum :

- Tríada : 3 veus espectaculars. Cantaven impecablement (soles, en duet o trio, acompanyades d'acordió o a capella) cançons tradicionals de tota Bulgària. El resultat era molt emotiu, màgic i medieval. Feia vibrar l'ànima. Aquest talent no casava amb la posada en escena (anaven amb el "traje típico regional", fet de feltre i unes flors de plàstic al cap). El que fa la nostàlgia. Aquestes tres grans cantants van immigrar del seu país per treballar aquí del que fos. A Bulgària eren cantants professionals, així que van decidir unir esforços i van formar Tríada. No sé l'èxit que deuen tenir, però la qualitat és indiscutible.

- Pulshar : el format típic de música electrònica que abunda actualment. Està prou bé per escoltar-ho fent una cerveseta. 3 nois de Barcelona, un amb un Mac fent remescles, l'altre fent les projeccions i un tercer que li posava veu, passat pel sedàs distorsionador. Música tranquila i suggerent.