diumenge, 29 de juny del 2008

Exposicions del Caixaforum

Per enganyar el cos de la calor, entretigueu el cap anant a les expos del Caixaforum. Com sempre són gratuïtes i al bar hi ha uns sofàs genials per fer una clara "especial" (cervesa + granisat de llimona. 3€). Jo n'he vist un parell :

- L'Escola Yi. Trenta anys d'art abstracte xinès (fins el 21/09/08). Està millor que el que podria semblar a primera vista, però és força irregular. Hi ha obres molt bones (La pomera -no recordo l'autor, o Pescador ermità i rierol de muntanya de Liang Quan), però altres de molt fluixes (un paisatge que evoca el cor, lamentablement naïf... ja sabreu de què us parlo si la veieu). El problema és que degut a Ikea (on pots comprar milers d'impressions molt semblants a les de l'exposició) tot té un regust decorativista (quan és un art molt profund, que reflecteix la meditació del creador).

- Entre el sagrat i el profà. El Renaixement a Prato (fins el 28/09/08). Molt interessant. Fa un repàs de l'obra produïda a la ciutat italiana de Prato des del treccento al s.XIX. Al ser una selecció, sempre és quelcom parcial i fragmentari, però permet fer-se a la idea de l'evolució. En destaco la iconografia del miracle de la cinta del trescento i les alegories de l'art promocionat pels Medici al s. XV.

Apunt : a la catedral de Prato hi ha una de les relíquies de la Verge més important : el cinturó de la seva túnica. La Mare de Déu va fer l'assumpció en cos i ànima així que no hi ha reliquies del seu cos. Després de la seva adormició, va visitar a Sant Tomàs al que li va donar el cinyell perquè s'ho cregués. Aquest tema iconogràfic tant interessant i exclussiu també el trobem a un dintell atribuït al mestre de Cabestany a la Catalunya nord.

Cultura de merendero!

Que entranyable és la cultura de merendero : nevera de platja i cadires de plàstic, panxes a l'aire i nens corrent despullats.

Aquest cap de setmana l'he passat en bona part al "merendero" de Barcelona : al mirador del Migdia, a Montjuïc. S'hi accedeix en cotxe, voltejant l'Estadi Olímpic o bé en autobús urbà. Té unes vistes al-lu-ci-nants sobre el port de Barcelona i el mar.

L'esdeveniment va ser l'aniversari de la Manoli i el Rodrigo. Quina gran festa! En Rodrigo (és mexicà de família catalana) té molts amics també de centre i sud Amèrica. I la Manoli, doncs andorranes i catalans.. així que si la barreja surt ben bona i el client deixes content, aquest hauria de quedar encantat. Molt bon rollo! Nada de pendejos ni de fresas... Us penjo algunes fotos...

Ampolla de vi de 9 litres! La feina era aixecar-la (fins que es va anar buidant...). El que l'obre : el ojomeneado Rodrigo (mi "primo").



Aquí l'Angelica (si us sona la seva cara no us extranyeu, a part de ser una gran restauradora de béns culturals, fa anuncis de TV -ara surt a aquell de Vip Express i la salsa pesto) i la Dàlia (una metgessa equatoriana -costeña, de Guayaquil- i ja amb un trosset de cor català).




Les tres nenes d'Honda Pons (la Manoli, la Montse i jo mateixa).




Lliçó de com ser un bon mexicà : a Mèxic mengen tacos (i no burritos, que és un invent gringo). Quina és la diferència? Cap! Els burritos però tenen les vores doblegades, de manera que no goteja, i en canvi, els tacos per ser bons han de xorrear (gotejar) i s'han de menjar com a la foto (a Mèxic està plè de gent treien cul per dinar).


dimarts, 24 de juny del 2008

la Terra Alta

Comarca per molts força desconeguda, però que val molt la pena conèixer.

- Corbera d'Ebre : han conservat el poble vell, que van bombardejar durant la guerra civil, tal i com va quedar després del 1936. Els que hi vivien van preferir començar de zero un nou poble uns metres més enllà. Realment s'entén què suposa minar la moral de tot un país al entrar-hi. Impotència, derrota, depressió i ràbia. Les cases semblen impossibles de reconstruir.

El que afecta més però és l'església del poble que es conserva força sencera (sense sostre). Està tota impactada de bales i al campanar algun obús.

- Gandesa : la capital de la comarca. Abans de res, si veniu de Corbera, feu un beure a algun dels 4 bars de la plaça. S'està molt bé a la terrassa i veureu passar els tractors. La visita obligada és l'edifici del celler cooperatiu.

Caseres 1

Diumenge 22 després de dinar vaig agafar els "bàrtuls" i cap a Caseres falta gent. És l'ultim poble de Catalunya i està a la comarca de la Terra Alta. Potser us sona més perquè està a costat de Massalió (jeje és el poble del meu pare i que ja pertany a la Franja de Ponent).
De Martorell a Caseres són 2 hores exactes de carretera (AP7 fins a Reus, d'allà la T-11 fins empalmar amb la N-420 direcció Falset - Gandesa, i Caseres).
Què dir del poble? Té 300 habitants, és bucòlic (cases són de pedra, conserva ruïnes d'un castell musulmà...) i té un passat encara molt present (per tot el poble hi ha encara les pintades de quan van entrar els nacionals : al carrer Major, hi ha el yugo-y-las-flechas i una efígie de Franco, i al c/Sant Gil, un VIVA FRANCO... entre d'altres).

Perquè no les esborren? No hi van arribar a entrar mai els Republicans i la guerra va ser molt sagnant a la zona (van patir més de 100 dies de Batalla de l'Ebre). I les pintades són a les parets de les cases (i els seus propietaris no les volen esborrar). Encara moltes famílies no es parlen per les traicions i ideals d'aquells anys. Vaig provar de parlar-ne amb els joves del poble i ells tampoc s'hi veuen en cor.

Caseres 2 o la revetlla de Sant Joan

La revetlla de Sant Joan

Es feia sopar popular a la "Pista" de Caseres. Tots els veïns baixaven menjar i beure i el compartien amb la taula. Ens vam atipar com lladres! Teniem el riu Algars a costat i se sentien les granotes.

Després de sopar "disco-mòbil". Va fer una primera part de pasodobles (tot el que pogau imaginar "Suspiros de España", "Islas Canarias"). I es clar, no podien faltar les parelles més grans ballant modats, o les dones que ballen juntes a falta d'homes balladors.

A la mitja part vam fer un bingo! (molt molt cutre i entranyable). I després més disco pels joves.

Sopant tota la colla. Fila esquerra : l'Ivan, en Jaume, l'Estel i jo, i a davant a la dreta, l'Alexandra, el seu marit Josep Maria (monitor de barranquisme i pagès), l'Arseni i la Magda. L'Arseni ha guanyat el pot del "Bocamoll" de Tv3 i s'emetrà a l'octubre.

La festa consistia en un concurs de "caragols" (tal i com ho pronuncien allà). En Jaume i una servidora vam decidir presentar-nos (jajaja evidentment sense saber-ne). Així que fent contactes pel poble a vore qui ens podia vendre uns cargols bullits (no teniem temps de caçar-los i purgar-los). Finalment els vam aconseguir i vam fer una salseta picantota molt bona. No vam guanyar, però l'Alexandra va quedar segona! És una cuinera excel·lent. El premi : 2 ampolles de cava.


El del meu costat és en Ramon (originari de Manresa i adoptat a Caseres), el que ha fet les fotos de la festa.





Els argentins : la Cecilia (la socorrista d'aquest any a la super-piscina de Caseres) i en Fran (el socorrista de l'any passat). La Ceci és una gran tia (i no ho dic perquè em deixi entrar gràtis a la piscina durant tot l'estiu), i en Fran.. és en Fran (tot el que té de guapo i de labia argentina ho té de bala perduda.




dimarts, 17 de juny del 2008

Sònar 2008

Aquest cap de setmana 19-20 i 21 de juny fan el Sònar a Barcelona. I hi aniré, com a mínim, dijous i divendres al Sònar Nit.

Dijous toquen els Goldfrapp i divendres Madness (que no s'enten massa que figurin en aquest cartell, però que fa il·lusió veure'ls).

El que passa es que no conec cap més dels grups que hi toquen - punxen... així que siusplau :

Que ALGÚ (AMB CRITERI) M'ACONSELLI QUÈ VEURE!

Moltes gràcies! Ah i si m'aconselleu bé, us regalo una entrada pel SÒNAR NIT DE DISSBTE.


__________________________________________________________________

- DIJOUS 19 nit : Anit vam descobrir la zona (és immens, immens!), els "autos-de-xoc" (tots els guiris com nens fent cua per pujar-hi). No hi havia l'allau de gent que esperavem i erem els 2 únics catalans (tothom -excepte un noi que treballa a la barra - és guiri). Per ser dijous, va estar bé (tranquilet).

Vam veure un concert : GOLDFRAPP. Genials! A més, en directe guanyen molt. Impecable posada en escena : tots vestits de blanc, i ella, l'Alison, amb una túnica rosa i descalça. Les projeccions molt cuidades, suggerents però sense perdre la neutralitat. Eren 6 músics (arpa (!), teclats, un baix o violí, guitarra clàssica i bateria), el que feia les mescles electròniques i ella. Quina gran veu! Es nota que té una sòlida formació clàssica (d'òpera). El contrapunt negatiu : la curta durada del concert (1 hora escassa).


- DIVENDRES 20 nit : Quina gentada! Res a veure amb dijous. Els primers que vam sentir ROB DA BANK (remescles jamaicanes, que recordaven molt a un sound clash, i en general, temes que feien ballar a tothom). Em van agradar molt.


Al mateix escenari van pujar els MADNESS. Un concert per recordar! Van tocar TOTS els clàssics, obrint el concert amb "One step beyond" i acabant amb "Or House", passant pel "love is the best", "baggy trousers", "House of fun"... Ells (no sé si infliltrats) ballaven com adolescents (alguns conserven el cabell i tot, altres rapats per dissimular l'alopècia). Han envellit bé. Per acabar el concert, van fer pujar als seus fills, amics i parelles a l'escenari a ballar amb ells. Tot plegat molt relaxat, divertit i bona música (que recordava més a Frank Sinatra que a l'Ska europeu).





Després, a descansar una mica (ens van fer suar els iaius dels Madness), coca-cola i a voltar. Al SonarPub (l'escenari a l'aire lliure) tocaven THE PINKER TONES : no s'hi cabia. Són catalans i aquí no els coneix ningú, però a Europa es mengen el món (un exemple : Karma Hunters).


Tot seguit més voltes, més descansar, més coca-cola i mitja pizza de 4 formatges.


Per acabar vam veure (una estona) a la ROISIN MURPHY, format per ella mateixa cantant, músics, remescladors i 2 gogo's (que semblaven les del Chikilikuatre, feien ràbia). Recordava al lirisme de Goldfrapp però molt (molt) més contundent (nivell 4 sobre 5 d'explosió imminent del cervell).


Punt a part. L'estètica de la gent. Tothom anava calçat igual : sandalies o bambes (res de talons). Pel que fa a la resta, tot s'hi val :


- Noies : vestits de festa com si anessin a casament, samarretes àcid amb mini faldilles o pantalons, malles, bikini, cintes al cap.
- Nois : samarreta de cotó i la corbata del vostre pare (si té aquells estampats granates dels anys 90 millor) anusada a sobre, gorres varies, barrets cubans, camises de llenyataire...
- Altres : hi havia un gorila rosa, batman, màscares venecianes, antifaços de gat... A mi només arribar unes noies angleses em van dibuixar una estrella a l'esquena amb dacs.

diumenge, 15 de juny del 2008

un petit moment

La cançó és d'Architecture in Helsinki i es diu Rendezvous Potrero Hill.

Elegy

Avui finalment aniré a veure-la. Coincidiré amb tothom amb qui parlo, que els agrada força?
___________________________________

La peli està bé. La Penelope Cruz ho fa molt bé (i no en soc massa seguidora). Trobo en Ben Kingsley (per alguns Gandhi, per altres l'ajudant a la Llista de Schindler) més fluix, però acceptable.

L'argument : no la mireu si esteu enamorades d'un doctor més gran i que no es vol comprometre.

Heliogabal i Enric Casasses

Anit, a quarts d'onze, vam anar a l'heliogabal a sentir un recital de poesia d'Enric Casasses (també havia de recitar Camacho Grau, però el seu fill petit es va partir la cella poca estona abans de començar).

Punt 1 : Heliogabal. Local mític de Gràcia on podeu veure el nostre particular star-system català. Plè de moderns, alguns guiris i profes de literatura. Cervesa a 3 €. Han mitificat un poetastre (un tal Roure, del que hi ha una foto a la paret del fons). La paret vermella il·luminada és del tot suggerent i les escultures fetes amb sanitaris roca t'espien tota la nit.

Punt 2 : Enric Casasses. En Toni Sala (ja citat en aquest bloc) n'ha fet un terç de llibre (Comelade Casasses Perejaume). Duia un aspecte de dandi vingut a menys (americana blanca, corbata vella i una agulla de raspa de sardina). El cabell llarg, gris i crespat li dóna un volum necessari (està xupat).

Punt 3: Camacho Grau. Té, oficialment 4 o 6 llibres publicats. Però realment, en publica cada poques setmanes, en format pdf i els envia a 4 o 5 persones (un d'aquests en Casasses).

Punt 4 : El recital. En Casasses només va recitar obra del Camacho Grau (esperavem alguna cosa seva). Cal dir que ho fa prou bé com a rapsoda, però es podria haver preparat una mica la selecció de poemes (en va repetir). L'obra de Camacho Grau ens va agradar.


"Tot el que no és poesia, és follia" (cita de Charles Bukowski)
"Vaig lligar la poesia amb brida i escopeta" (De L'últim poema)
"(...) Macondo, Vilassar de Dalt, Andorra (...)" (De Fot pànic)
Camacho Grau

Punt 5 : Safareig. Roger de Gràcia surt amb l'Agnès Busquets, l'actriu que fa de Mònica Terribas al Polònia. Ell és més baixet del que sembla a la tele i ella és una mediana. Els seus amics són molt glamurosos.

En Casasses ha "topat frontalment" amb na Blanca Llum Vidal. És una poetessa jove i prometedora.

dissabte, 14 de juny del 2008

Què és Catalunya?

Per si esteu desorientats sobre on pertanyeu : Catalunya, pel Persones Humanes. Somriures, reflexions i recordar aquest programa des de l'òptica romàntica del pas del temps.

dimecres, 11 de juny del 2008

FINAL DE FESTA DEL TRADICIONARIUS

Quan ? Divendres 13 (Viernes 13, te cortan la cabeza y se la dan a los peces" -Uri Geller y los cucharas).

On? Plaça Rius i Taulet a Gràcia (la que té el campanar al bell mig, no té pèrdua, c/ Gran a la dreta, i si no em truqueu i us ho explico).

Què? Concert! Ai Ai Ai, Xarop de Canya i Dúmbala Canalla. I és gràtis.

URI, HAN PROHIBIT DUR GORRA A GRÀCIA DE NIT. Ho sento.

___________________________________________________

Primer de tot : Uri, la gorra et va quedar de conya i saps ballar bé bé.

El concert : Dúmbala Canalla (veu = broca de vídia). Ai ai ai = va estar bé. Destacar només quan va pujar la Tia Paquita a ballar a l'escenari : ole, ole i ole).

El punt còmic se l'endú l'ordenança del civisme : a les 23h estavem fent una cervesa al carrer i vam haver de fugir de les furgones dels "munipes". Lamentablement cert.

Avuí va de música

Shivaree ( l'haureu sentit a Kill Bill amb Goodnight moon), amb I close my eyes

Un clàssic : Edith Piaf amb l'impronunciable Non, je ne regrette rien

Una pels que se senten grans : George Harrison "All those years ago"

Una per les nenes : mig minut de Cesk Freixas cantant l'Ull per Ull del Puntí.

Elis Elis! les Aguas de Março de l'Elis Regina, o en duet amb Tom Jobim.

L'Orquestra imperial de Brazil : tota una orquestra de músics joves, on hi toca el fill del Caetano Veloso i molts d'altres talents.

Una cançó i un somriure

Ruben Blades : el PEDRO NAVAJA!

dimarts, 10 de juny del 2008

Plaça Masadas

Un racó de Barcelona que s'ha de coneixer : la Plaça Masadas. A qui no us hi he dut, reclameu-m'ho! Als habituals (Pau i Júlia, que ja teniu casa! què és això de viure al Bar!) ja sabeu de què us parlo.

Motius? : seure al banc i veure passar el temps amb el sol a la cara, fer un cafè i llegir el diari, prendre birres amb amics o sopar.

diumenge, 8 de juny del 2008

Concert amb modernillos

Haig de reconeixer que vaig sucumbir a la temptació dels "modernillos" i vam anar a un concert (gràtix) del Primavera Sound. En concret anavem a veure Manos de Topo (grup de culte! una inestimable veu desgarradora i afectada que posa els pèls de punta i unes lletres surrealistes, senzilles i profundes).

Es va fer al parc de l'Escorxador (sota l'escultura de Dona i Ocell de'n Miró) i semblava que regaléssin ulleres de pasta a l'entrar, com a bons modernillos que erem tots.

Indignació a l'acabar : no van tocar la CHICA TRIPOLAR! L'Oscar i una servidora ens vam encarregar de que els arribés la nostra queixa.

dissabte, 7 de juny del 2008

JAMAICA REAGGE I QUI NO RIGUI QUE NO BALLI!

Fa un parell de caps de setmana vaig poder veure un món desconegut i molt interessant. Un sound-clash de música Jamaicana. És una competició de punxadiscs (cada Dj té un equip : el que posa la música, més gent que pul·lula i un tio amb micro).

Per ser el millor Pd s'ha de posar música de diverses categories (reagge clàssic, plaka-plaka...) i la gent vota. És molt democràtic ja que el vot és soroll i llum (fent rodar la pedra de l'encenedor i flames). Hi ha tota una sèrie de codis (per saludar xocant la mà, per mostrar que t'agrada la cançó, picant al pit amb el puny -que vol dir que es respecta l'altra persona-).

El tio del micro, alhora, va fent campanya a favor del Pd i en contra de l'altre equip. És un llenguatge agressiu però que es queda a l'escenari (sentireu comentaris enviant "al cementiri" al seu competidor o gesticulant pistoles amb les mans).

És clar que alhora tothom balla, salta i fuma molta molta marihuana.

El dia que jo vaig anar a aquesta final (té molts seguidors i d'estètica molt variada) competien els "Fire Warriors" contra els "Freedom Fighters". Sembla que hi havia molt de nivell i el local era plè a vessar.

La discoteca està a Plaça Espanya i al pis de dalt hi posen Drum&Bass (Jep ja em recordaràs el nom). La cervesa és cara (4€) i s'ha de pagar per entrar.

LA NIT CULTURAL DE TERRASSA

Pels que no coneixeu Terrassa : feu-ho. Anit vaig ser-hi un cop més i no deixa de sorprendre.

Comenceu sopant al Tallaferro (c/Rasa, a costat de la Rambla). Mengeu el que us vingui de gust però si sou "formatgerus" és obligat que demaneu la TAULA DE FORMATGES ARTESANS!. Per 25 € (que és el que val una taula per 2 o 3 persones) us atipareu de gustos i experiències... A més el noi us ho explicarà abans de començar (pels que no n'heu menjat mai, s'han de menjar seguint un ordre). Una altra obligació a prendre en aquest restaurant és el gotet de FRÍGOLA! (gràcies Jep per corregir l'accent).

A continauació aneu a la NOVA JAZZ CAVA on segur que hi enganxareu algun bon concert. Ahir va ser un grup canari prou bo (excepte quan van decidir tocar unes extranyes cançons tradicionals canaries durant massa estona). El preu depèn del dia i del grup però fan actes molt sovint i molt variats.

Per seguir la nit, s'ha de fer una cerveseta als AMICS DE LES ARTS (lloc de trobada de la gent cultureta de terrassa). I després al REINA VICTÒRIA, local regentat per un home carismàtic amb camises kitsch i decorat amb creativitat. S'hi pot jugar a jocs de taula (no deixeu de fer el Connecta4!).

I per acabar el "night-club" FAKTORIA D'ARTS (n'hi ha 2, però si aneu al del mateix c/ la Rasa només haureu de caminar 10 metres). El punxadiscs tant us pot posar cançons italianes dels anys 80 seguit de Chemical Brothers i un rock de l'Elvis. Acabarà la nit amb electrònica.

RETARD!

Vaja fa un mes que no escric res... però hi ha tantes coses a explicar que no sé per on començar.